NOMADLAND

Direcció: Chloe Zhao Guió: Chloé Zhao, Jessica Bruder (llibre: Jessica Bruder) País: EUA Durada: 108 min Any: 2020 Gènere: Drama Interpretació: Frances McDormand, David Strathairn, Linda May, Charlene Swankie, Bob Wells, Gay DeForest, Patricia Grier Música: Ludovico Einaudi Fotografia: Joshua James Richards Distribuïdora: The Wald Disney Estrena a Espanya: 26/03/2021


No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en espanyol / Versió original subtitulada en espanyol

SINOPSI

La Fern (Frances McDormand) és una dona de seixanta anys que ho va perdre tot en la gran crisi de principis de segle, i que decideix embarcar-se en un viatge a través de l'Oest Americà. Vivint en una caravana com un nòmada de l'actualitat, la Fern es creuarà amb tot tipus de persones que canviaran el seu viatge i la seva persona.

(Sensacine)

CRÍTICA



Les voltes de la vida van fer que una dona nascuda a Beijing fa 38 anys, formada a Londres i radicada després a Los Angeles es convertís finalment en una observadora tan curiosa, com impietosa i sensible del costat B, de la contracara menys opulenta i glamurosa de la societat nord-americana. La seva mirada de forta empremta documental -més enllà de treballar en el terreny de la ficció- ja havia quedat plasmada en la valuosa The Rider, però amb el seu tercer llargmetratge Zhao es consagra en el seu triple paper de guionista, editora i, és clar, directora.

Ambientada el 2011, la pel·lícula arrenca amb un cartell que ens informa que el 31 de gener de 2011 l'empresa US Gypsum tanca -després de 88 anys- la seva planta d’envans de Durlock i guix a Empire, Nevada. D'aquest poble fantasma surt a bord d'una atrotinada furgoneta convertida en modesta casa rodant la Fern (McDormand), una sexagenària vídua i sense fills que ha perdut el seu marit, la seva feina i fins i tot el seu lloc de residència.

La Fern, una dona de poques paraules però amb certs trets de generositat i solidaritat malgrat els múltiples cops de la vida, començarà a seguir un circuit de treballadors oreneta: preparar despatxos en una planta distribuïdora d'Amazon, netejar lavabos, collir patates, cuinar en un restaurant... Aquesta existència nòmada la portarà de la neu hivernal de South Dakota a la calor del desert d'Arizona i amb cada ocupació eventual, en cada estacionament, s'anirà retrobant amb altres homes i dones que van triar (o no van tenir més remei que adoptar ) una forma de supervivència similar.

Road-movie per l'Amèrica profunda amb tots els elements definitoris del gènere, drama existencialista amb un pas més enllà espiritual (ella manté un parell de xerrades amb el guru del nomadisme Bob Wells, que s'interpreta a si mateix) amb un halo de redempció, Nomadland és una pel·lícula de homeless (no en el sentit estricte de pobresa) que s'alimenten de sandvitxos i menjar en llauna, que busquen feines temporànies per mantenir-se drets, però que alhora en molts casos reneguen de les imposicions de la societat de consum, del capitalisme salvatge i aposten a un contacte més directe amb la natura, amb una mica de neohippies i discurs new age.

Inspirada en el llibre de no ficció Nomadland: Surviving America in the 21st Century, de Jessica Bruder, Zhao construeix una rara pel·lícula que sembla beure de fonts tan diverses com la Kelly Reichardt de Wendy & Lucy, el Terrence Malick dels anys 70, el Siguin Baker de The Florida Project, l’Agnès Varda de Los espigadores y la espigadora, però també de l'humanisme de Ken Loach, de la feina amb no actors de la dupla Tizza Covi-Rainer Frimmel (en papers secundaris apareixen treballadors oreneta a la vida real) i de la crítica social de Michael Moore.

Més enllà d'alguns innecessaris excessos amb la música de Ludovico Einaudi i algun delectació de més amb els capvespres (la bella fotografia en pantalla ampla és de Joshua James Richards), Nomadland és una pel·lícula d'una sensibilitat, una potència i una seguretat en els seus recursos i recerques que impacten. Hi ha un indici de romanç amb Dave (el gran David Strathairn), però la Fern està buscant una altra cosa: certes respostes interiors, nous camins i desafiaments, una cosa semblant a la llibertat.

Diego Batlle – otroscines.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: