26.09.2019 - Delphine Lehericey revisita un clàssic cinematogràfic, la història estival de creixement, i filma heroïnes en lluita amb els seus sentiments en plena canícula

Després de realitzar el documental Une cheffe et sa bonne étoile, la realitzadora suïssa establerta a Bèlgica Delphine Lehericey torna al Festival de Sant Sebastià sis anys després de Puppy Love amb El horizonte, la història de creixement d'un noi jove que aprendrà a exercir la seva llibertat en veure com s'emancipen, de i contra tots, la seva mare i les dones que l'envolten. La cinta es va projectar a la secció Nous Directors.

1976. Un estiu infernal de sequera a tot Europa. En la modesta granja de la família, en Gus, un noi de 13 anys, s'adona que la calor no sols afecta els animals o els camps, sinó que també pertorba el comportament dels adults que l’envolten. En uns mesos, haurà deixat definitivament enrere tota la innocència de la infància.

Un doble canvi que es desenvolupa al llarg de diverses setmanes arribarà per transformar la vida d’en Gus. D'un costat, el seu pare (un impressionant Thibaut Evrard) assisteix a l'enfonsament del seu món. Un món rural, encara vinculat visceralment a la terra, en el qual l'espectre dels beneficis i el capitalisme planeja sobre els camps i els seus estables. El pagès, obligat a pujar al tren de la modernitat, emprèn la criança intensiva (per a l'època) de pollastres, precipitant la seva caiguda i simbolitzant la perillosa desconnexió entre l'home i la naturalesa. L'entorn pagès, que és un entorn d'homes, perd a poc a poc els seus punts de referència. A més, en aquest film, els homes estan acorralats, buscant els seus senyals d'identitat, perquè tot el que han après del seu lloc en la societat i les seves relacions amb els altres, en particular, les dones, sembla volar a miques.

Precisament les dones, per part seva, estan totalment decidides a recuperar la seva llibertat sensual i intel·lectual, física i política. Intentant aconseguir la plenitud en aquesta ruralitat en perill, cansada de portar els plats a taula i callar els seus sentiments més profunds, la mare d’en Gus (una commovedora Laetitia Casta) observa amb una admiració que es convertirà en adoració el vent de llibertat que bufa en la vida de la seva amiga Cécile (Clémence Poesy, que brinda una interpretació serena). Al costat d'elles, la germana gran d’en Gus i la seva millor amiga no pensen deixar-se enganyar i prenen control del seu destí.

El jove Luc Bruchez, tota una revelació, aporta la seva vulnerabilitat, però també la seva força i la seva bondat, al personatge d’en Gus, espectador del petit teatre dels adults i actor de la seva futura revolució.

Aquest vent calorós, tan violent com alliberador, bufa a la pantalla gràcies a la superba fotografia de Christophe Beaucarne. Rodat en analògic, el film traspua, pla rere pla, la torpor d'aquest estiu tropical. Una força misteriosa, devastadora, treu els personatges dels seus refugis, i els permet renéixer.

Sota la seva primera impressió de classicisme, la cinta, que adapta una novel·la de Roland Buti, posa delicadament en escena un moment frontissa de la història recent en el qual els fonaments del patriarcat van tremolar sota l'impacte de l'alliberament de les dones, però també sota l'adveniment d'un capitalisme a ultrança que destrossarà el cor de la gent.