Un drama etílic amb xopets de simpatia
[...] Thomas Vinterberg (Kursk) s'aproxima lleument amb Druk al seu moviment Dogma 95. Manté naturalitat en les escenes i un format narratiu que intenta no tirar d'artificis ni trucatges. Firma en els crèdits després d'una escena en què el protagonista, interpretat per Mads Mikkelsen, acaba ballant a l'estil Drunken Boxing Kung Fu (aquest que feia Jackie Chan a El mono borracho en el ojo del tigre). El cineasta danès torna a experimentar amb els seus personatges i també amb els espectadors.
La trama de Druk ens parla d'uns professors que comencen a provar una teoria enunciada per un psicoanalista anomenat Finn Skårderud. L'objectiu és controlar la ingesta d'alcohol de manera que no es consumeixi a partir de certa hora i no se sobrepassi certa graduació. Amb això volen aconseguir ser més eloqüents en les seves classes i impactar en els seus alumnes.
El protagonista està immers en una depressió i en els seus primers compassos la pel·lícula sembla un assaig sobre la crisi dels quaranta, sobre com s'esfondren les expectatives. Posteriorment això queda en segon pla i ràpidament posa de manifest tota una cultura de consum alcohòlic. Es mostren els efectes beneficiosos de l'alcohol com a desinhibidor social. Més graus, més oratòria, més ganxo social. I amb tot això s'obre un debat ètic, sobretot sabent que els joves danesos són dels que més beuen i a més ho fan a més primerenca edat.
Druk ha estat guardonada amb quatre European Film Awards i és la candidata indiscutible per Dinamarca per als Oscars. Bé és cert que planteja certes qüestions interessants, té moments divertits, sap canviar el to i té un muntatge molt àgil. Però es podria esperar una mica més d'introspecció en el tema que posa sobre la taula.
La pel·lícula està dedicada a Ida, la filla de Vinterberg, la qual estava planificat que interpretés una filla de Mikkelsen però tristament va morir en un accident. Potser per això la pel·lícula té una clara inclinació cap a la cura de la joventut, el paternalisme i la imatge que donen els progenitors. A més se sap que Vinterberg ha basat aquesta pel·lícula en l'obra teatral que va crear a partir de testimonis que li va donar la seva filla sobre allò que passa quan es barreja joventut danesa i alcohol en la nostra era.
La pel·lícula d'altra banda advoca per mirar enrere o fer una mica de consciència sobre com hauria estat el món o la nostra vida sense els fluids etílics als quals moltes grans personalitats estaven enganxades. També sobre qüestionar biaixos i sobre fer-nos pensar que mai podrem controlar certs impulsos, en nosaltres o en certes persones que de cara al públic semblen diferents.
El millor glop d'aquesta pel·lícula és l'actuació de Mads Mikkelsen. Ell acostuma a estar magnífic, però lluny de la grandiositat d’Star Wars o Doctor Extraño tenim el plaer de gaudir dels seus dots dramàtics més de prop. Després d'aquest experiment sociològic fictici la pel·lícula llança la pregunta. Acceptaríeu l'alcoholisme d'algú si amb això es converteix en millor persona o professional?
|