Ocell ferit

Durant els dies que envolten el solstici d'estiu, al nord d'Islàndia no existeixen nits. És un fenomen d'una estranyesa massa singular com per passar-la per alt i Rúnar Rúnarsson ha volgut esprémer-ho al màxim –transformant aquest excés de llum en alguna cosa veritablement sinistra- en el que és el seu segon llargmetratge, Sparrows, que traduït a l'espanyol significa gorriones. Dos ocells eren, d'altra banda, els que protagonitzaven no només el títol sinó la història del curtmetratge Two Birds (2008), un treball d'iniciació adolescent des del qual Rúnarsson ha partit per elaborar aquesta cinta amb la qual va aconseguir la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià de 2015. Una altra història, en suma, de xavals a punt d’endinsar-se al violent món dels adults que, a més, compta amb el mateix actor de l'anterior i impactant curt, Atli Óskar Fjalarsson. Tota una tasca de reciclatge.

Sigui com sigui, Sparrows amplia mires i història i se centra en el jove Ari, un noi que es muda a viure amb el seu pare, a qui no ha vist des de fa anys, quan la seva mare decideix canviar de país i emigrar amb el seu nou xicot a Àfrica. El pare viu al nord d'Islàndia i allà recula el delicat protagonista, de veu prístina i a qui veiem en la primera seqüència de la pel·lícula cantar en un cor les cançons que ens eleven cap al cel. L'aterratge en aquest nou ambient no serà, però, suau: l’Ari prendrà terra en un escenari brutal i on no sembla que hi ha espai per a la comunicació o la sensibilitat. Així, Rúnarson sap fer ús de l'angoixant paisatge per transformar aquest entorn gairebé salvatge en un element asfixiant: les muntanyes i, sobretot, la llum ofeguen els protagonistes, que semblen assumir el repte d'omplir aquest tedi lumínic amb festes sense fi i agressius silencis. No cal desvetllar gaire més sobre la trama d'una cinta que avança pausada però concisa, detenint-se en qüestions atmosfèriques per tal que l'espectador arribi al grand finale preparat. És, en aquest sentit, una llàstima que aquest clímax resolutiu sigui un calc, gairebé de pla en pla, del curt sobre el qual està basat aquest Sparrows, i encara que hagi estat perfeccionat en termes tècnics, la sensació de déjà vu és inevitable.

A favor: el seu protagonista, un adolescent delicat que busca preservar la innocència en un entorn brutal.

En contra: el desenvolupament de la pel·lícula i el seu clímax estan descompensats, com si el gruix de la trama no fos més que un pretext per a aquesta seqüència.