FIRST COW

Direcció: Kelly Reichardt Guió: Jonathan Raymond, Kelly Reichardt (novel·la: Jonathan Raymond) País: EUA Durada: 121 min Any: 2019 Gènere: Drama, western Interpretació: John Magaro, Orion Lee, Toby Jones, Ewen Bremner, Scott Shepherd, Gary Farmer, Lily Gladstone, Alia Shawkat Música: William Tyler Fotografia: Christopher Blauvelt Distribuïdora: Avalon Distribución Estrena a Espanya: 21/05/2021

No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en espanyol / Versió original subtitulada en espanyol

SINOPSI

En Cookie, el cuiner d'uns paranyers que creuen el territori d'Oregon el 1820, s'uneix a Henry Brown, un refugiat, per dur a terme una de les primeres expedicions des de l’Oest Llunyà fins a la Xina. Durant aquesta etapa, els europeus assentats i els nadius americans intercanviaven tot tipus de béns mentre els estrangers intentaven assentar-se a la regió.

(Sensacine)

 



CRÍTICA

Una mirada remugant

En quina mesura l'última i bellíssima pel·lícula de Kelly Reichardt, western revisionista que broda les íntimes connexions entre els seus dos millors títols fins ara, Oldjoy i Meek's Cutoff, explica la història de la "primera vaca" del capitalisme voraç imposat pels pioners com a malaltia sistèmica del creixement de la societat americana? Que sigui la "primera" és una manera de parlar: és, per a la trama del film, l'origen d'un món que provocarà la felicitat dels dos protagonistes, un cuiner i un xinès emprenedor, i també la seva desgràcia, alhora que serà testimoni, ull impertèrrit, del que passa al seu voltant. La vaca de First Cow és causa primera i perspectiva poètica, una mica a la manera de l'ase d’Al azar, Baltasar, però sense ser víctima de la crueltat humana.

La seva és una mirada herbívora, remugant, contemplativa, que convida a sentir empatia pels qui la veuen com una col·laboradora, com una companya de viatge en la construcció d'una utopia que és la d'una amistat masculina callada i infrangible, desplegada en una naturalesa exuberant i verge, no sempre amable. First Cow comença en l'actualitat, amb la troballa d'un parell de cadàvers fossilitzats que semblen haver mort junts, potser abraçats. Trigarem tota la pel·lícula a saber qui són, per què han arribat fins allà, però la seva empremta inesborrable, com la dels esquelets de les ruïnes de Pompeia a Te querré siempre, és el llegat de la Història, la manera en què el passat ens ajuda a entendre el present.

Reichardt no està tan interessada en les grans conquestes com en la microbiologia dels afectes masculins, i en examinar com aquests s'emmarquen en un exhaustiu, minuciós catàleg de gestos quotidians -des de la manera en què una petita comunitat consolida les seves relacions socials i el seu sentit de la propietat fins a la manera en què dos homes autònoms desafien les normes no escrites d'aquest Nou Món cuinant deliciosos pastissos enmig del bosc, amb afecte, iniciativa i solidaritat- que no disgustaria el Rossellini de la televisió didàctica.

El millor: la seva condició de western atípic, a contracorrent, que analitza sense por els afectes de l'amistat masculina.

El pitjor: que sigui la primera de les magnífiques pel·lícules de Kelly Reichardt que s'estrena en una sala comercial espanyola.


Sergi Sánchez – larazon.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: