LA VIOLINISTA

Títol original: Viulisti Direcció: Paavo Westerberg Guió: Emmi Pesonen, Paavo Westerberg País: Finlàndia Durada: 118 min Any: 2018 Gènere: Drama, romàntic Interpretació: Matleena Kuusniemi, Olavi Uusivirta, Kim Bodnia, Samuli Edelmann, Misa Lommi, Pyry Nikkilä Fotografia: Marek Wieser Distribuïdora: Adso Films Estrena a Espanya: 11/06/2021

No recomanada per a menors de 7 anys
Doblada en català

SINOPSI

Una famosa violinista, Karin Nordström, veu la seva reeixida carrera truncada per un accident que li treu sensibilitat a les mans. Sense poder tocar de nou, recorre a fer classes a joves músics aspirants. L'ambiciós Antti, dues dècades més jove que ella, atrapa la seva atenció, però la seva relació va més enllà de només mestra i aprenent, i això portarà inesperades conseqüències.

(FilmAffinity)

 



CRÍTICA

Una passió tranquil·la

02.02.2018 - El multipremiat dramaturg Paavo Westerberg debuta darrere de la càmera amb un llargmetratge professional però una mica desequilibrat, presentat en la competició de cinema nòrdic del festival de Göteborg

El primer llargmetratge de Paavo Westerberg, La violinista, projectat com a part de la competició de cinema nòrdic del festival de cinema de Göteborg, arrenca amb una frase de Confuci. No obstant això, un no pot deixar de preguntar-se si no hauria hagut de començar amb alguna cosa de Las zapatillas rojas, de Powell & Pressburger, especialment l'intercanvi entre Boris Lermontov i la desconeguda ballarina Vicky Page, a la qual va donar vida una memorable Moira Shearer: "Per què vol ballar?", "Per què vol viure?" "Bé, no sé per què exactament però és el meu deure." "Aquesta és també la meva resposta."

La història de la famosa violinista Karin (Matleena Kuusniemi), incapaç de tocar arran d'un accident que li destrossa la mà esquerra i obligada a lluitar per sortir endavant en la vida, conté ressons bastant explícits d'aquell clàssic de 1948, fins al punt que els seus personatges parlen sobre si un hauria de deixar-ho tot per dedicar-se al seu art. Westerberg també fa l'ullet al Miloš Forman d'Amadeus en intentar trobar similituds entre la situació de la Karin i la breu fama que va viure Tom Hulce. El seu és, tot i això i majoritàriament, un assumpte molt més assossegat, ja que la Karin no és cap ingènua ambiciosa sinó algú que va arribar al cim i després ho va perdre tot, fet que torna la seva tragèdia més commovedora.

Kuusniemi brinda un gran treball a l'hora d'encarnar la desesperació del seu personatge. Atrapada en el paper de la mestressa de casa que mai va voler ser, acaba decidint passar els seus coneixements a una altra gent, si bé té els seus rampells: "Sóc una artista, no una professora!" Això ens porta al problema més gran de Westerberg: no saber com gestionar les escenes d'esclat emocional. Les relacions que manté la Karin amb el seu dolgut marit (Samuli Edelmann) -en aparença desconeixedor dels patiments de la seva dona, fins al punt que li regala un pastís amb forma de violí pel seu aniversari- es barregen amb la seducció que exerceix amb el seu jove alumne Antti (Olavi Uusivirta) de manera adequada perquè quedi clar que l'únic amor veritable que sent és per la música.

La cinta té algunes escenes bones i alegres, com aquella en la qual es comparteix una cigarreta en un atrotinat passadís a pocs minuts d'entrar a un escenari. No obstant això, els diàlegs, en llengua anglesa, sonen irremeiablement rígids (en cert moment, algú arriba a cridar "ballem!" com si el simple acte no fos prou clar) i Westerberg ensopega de vegades amb el seu propi guió, coescrit juntament amb Emmi Pesonen, fet que resulta sorprenent tenint en compte que parlem d'algú amb dos premis de cinema finlandès, per Frozen City i Fiebre helada, totes dues dirigides per Aku Louhimies, que fa poc va dinamitar la taquilla nacional amb The Unknown Soldier.

Probablement som davant del testament interpretatiu de Kuusniemi. Quan l'atenció se'ns desvia cap a l’Antti (mai entendrem per què se'ns explica que practica pilates), les coses es tornen una mica Whiplash i la pel·lícula perd força. Per tractar-se d'un primer llargmetratge, però, La violinista resulta bastant efectiu i Westerberg, nom familiar als escenaris de teatres, signa una transició adequada. Esperem que la propera vegada li deixi els guants blancs a John Woo.


Marta Balaga – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: