La possibilitat d'altres models de ciutat

La figura de l'arquitecte i activista barceloní Xavier Valls, pare del projecte Pla Popular, resulta imprescindible per comprendre la història recent de Santa Coloma de Gramenet. La transformació que va suposar el seu pla urbanístic (centrat en la participació dels veïns i que aquests tinguessin una digna relació amb la ciutat) va ser enorme i el seu llegat encara és present en l'actualitat. A través dels seus dos fills (un d'ells, Xavi Valls, figura com a coguionista) i els records tant físics com espirituals de l'aclamat arquitecte es realitza un viatge cap al passat, el present i el futur del municipi català alhora que es reflexiona sobre els moviments veïnals, les iniciatives populars per a un millor funcionament dels barris i la relació entre els dissenys urbanístics i la vida de les persones.

Els realitzadors Xavi Esteban i Odei A. Etxearte, tots dos debutant en el llargmetratge amb Perifèria, componen una interessant pel·lícula que aborda diferents aspectes al voltant de la ciutat i els seus habitants, llançant un missatge optimista en reflectir diferents projectes existents a Santa Coloma que parteixen dels mateixos ciutadans, fet que revela que l'organització i els vincles veïnals són imprescindibles per al canvi. A més dels fills i amics de Valls, el film l'habiten altres personatges, com l'adolescent que desitja impartir classes de hip-hop en un edifici abandonat que abans albergava una sucursal bancària o el conegut fotoperiodista Joan Guerrero, entusiasta de la seva professió que observa la ciutat i la seva mutació a través de la seva càmera. És amb ells i amb les seves converses diàries, les seves petites accions, amb qui es comprèn la situació actual de Santa Coloma i el record encara present de Valls, sense necessitat de recórrer a entrevistes i amb prou feines veu en off. Molt oportuna en aquest sentit és l'escena en què es filma una assemblea veïnal, on es recullen diversos testimonis.

Els directors de Perifèria no eludeixen el tràgic desenllaç de Valls, una de les 21 víctimes mortals de l'atemptat d'Hipercor per part de l'organització terrorista ETA l'any 1987, inserint-lo en la narració amb gran encert: pinzellades emotives, molt personals, que no interfereixen en absolut en els temes principals en els quals s'enfoca el film, més aviat enriqueixen el costat humà. A més, Esteban i Etxearte aprofiten aquestes escenes íntimes per vindicar la figura materna de la família, Maria Josep Olivé, una dona amb grans inquietuds polítiques i que va ser clau en el projecte urbanístic del seu marit.

Perifèria s'estrena mundialment a la 65a edició de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, on competeix en la secció Doc. Espanya, una obra que ens ofereix alternatives veïnals als problemes que pateixen la majoria de grans barris espanyols, ofegats per la gentrificació, l'especulació immobiliària i l'escassa unió entre veïns. Una obra que encén una llum d'esperança i ens testifica que hi ha altres models de vida, que altres camins són possibles.