Un antídot per a la banalitat

11.08.2014 - L'últim film de la directora de Zurich Sabine Gisiger ha commogut el públic de Locarno gràcies al retrat sincer d'un personatge fora del comú

Tot i que la cinta de Sabine Gisiger va ser presentada fora de competició i no en la selecció internacional més "cobejada", el públic del Festival de Locarno ha hagut d’afanyar-se per ocupar els últims seients disponibles en una sala que ja es troba a la seva màxima capacitat. Aquest fet demostra que la directora suïssa encara té el potencial per atreure tant el públic cinèfil com el públic curiós que busca en el setè art les emocions que només aquest ens pot fer experimentar.

Irvin D. Yalom, psiquiatre reconegut mundialment i autor de nombrosos best-sellers, és considerat com el psicoterapeuta més prominent dels Estats Units. S'han venut milions d'exemplars dels seus llibres a tot el món, i tant els crítics com el públic lector consideren les seves obres com un tresor que és capaç de retornar-los la llum a aquells que l'han perdut des de fa molt de temps. Els seus llibres s'han transformat en veritables guies per comprendre i acceptar els nostres defectes, el nostre costat negatiu. La cura de Yalom és més que una pel·lícula biogràfica. La seva força està a fer universals les inquietuds que, a simple vista, sembla que són íntimes i individuals. Sabine Gisiger ens ofereix un recorregut a través de la vida d'aquest home fora del comú, amb respecte i pudor, mostrant la figura pública, però també deixant veure el seu "jo" intern, la seva vida espiritual. La realitzadora suïssa ens revela amb enginy la complexitat d'aquesta dicotomia entre imatge professional i vida privada (el seu paper com a espòs, pare i guia espiritual), i aconsegueix seduir-nos fent-nos oblidar el present i portant-nos a un món on la temporalitat no existeix.

La veu serena i profunda de Yalom ens acull i ens tranquil·litza, portant-nos, sense que ens n'adonem, cap al nostre inconscient, enfrontant-nos a problemàtiques existencials que, en general, preferim ignorar ja sigui per por, per comoditat o simplement per la vida frenètica que portem i que ens fa insensibles cap al món i cap a nosaltres mateixos. Gràcies al seu últim llargmetratge, Sabine Gisiger ens proposa una mena de psicoanàlisi a través del cinema. Ens permet, per un petit i valuós moment, confrontar la nostra intimitat plena d'angoixes, desitjos i somnis. Irvin Yalom ens ensenya fins a quin punt aquestes pors, que nosaltres creiem que només són nostres, en realitat són universals, i ens fa veure la importància d'afrontar-les per aconseguir viure en pau (o almenys de forma més tranquil·la) amb els que ens envolten, i sobretot amb nosaltres mateixos. És que potser la màgia del cinema no rau justament a obrir-nos les benes cap al món; a fer-nos reflexionar sobre la societat i les nostres inquietuds íntimes? Sigui quin sigui el cas, el pensament de Yalom ha fet efecte i el públic de Locarno s'ha deixat portar en una miniodissea humana increïblement intensa.