Doble visualització del futur

17.05.2014 - CANES 2014: Adèle Haenel i Kevin Azaïs protagonitzen el primer llargmetratge del prometedor director Thomas Cailley, presentat a la Quinzena dels Realitzadors

La joventut en el llindar de l'edat adulta, en plena situació de canvi i recerca d'un sentit de la vida, és un dels temes més clàssics del cinema. Amanim l'assumpte amb una història d'amor, atracció i dubtes entre dos personatges totalment diferents i la recepta semblarà tan gastada que recuperar-la representa tot un desafiament. I, no obstant això, això és precisament el que aconsegueix, amb certes dosis de subtilesa, Thomas Cailley en el seu primer llargmetratge, Les combattants, presentat a la Quinzena dels Realitzadors del 67è Festival de Canes. Els carismàtics Adèle Haenel (que torna a la Croisette un any després de Suzanne, que, a la fi, li va valer el César a la millor actriu de repartiment de 2014) i Kevin Azaïs protagonitzen aquesta cinta que evita hàbilment el xoc sigui com sigui, retirant-se a zones relativament insòlites en el cinema francès més jove, és a dir, la confusió que envolta la fi de l'adolescència i la incertesa de cara al futur en una societat relativament angoixada (contaminació, ocupació precària...). El relat està ambientat en el suggerent decorat de les Landes, amb els seus llacs i els seus boscos, i els seus protagonistes, provinents del camp, actuen al mateix temps que l'exèrcit de terra, la presència del qual en el terreny serveix d'accelerador de la intriga, dotant, així, d'interès i originalitat una història que és, en qualsevol cas, un reflex fidel d'una realitat, la francesa, que poques vegades compareix a la gran pantalla, com tampoc passa amb un idil·li de les característiques d'aquesta cinta.

"Has de projectar-te". Aquest és el consell que rep de la seva mare l’Arnaud (Kevin Azaïs), que als seus 17 anys d'edat ha d'afrontar la mort recent del seu pare. El jove decideix donar un cop de mà al seu germà gran a la petita empresa familiar de construcció de casetes en jardins: un treball d'estiu que el porta a creuar-se amb la Madeleine (Adèle Haenel), una noia de la seva edat obsessionada per la idea de la supervivència en un món en el qual el futur és del tot negre. La jove és una atleta gamberra, força desagradable, que s'entrena en solidari fent lluita, nedant amb pes a l'esquena i prenent beuratges d'allò més repugnants, amb l'objectiu de formar part dels comandaments de l'exèrcit. Encara que al principi hi ha friccions, la relació entre els dos protagonistes es suavitza a poc a poc i l’Arnaud acaba per comprometre’s per sorpresa amb la Madeleine per seguir un entrenament militar de dues setmanes amb els paracaigudistes: una feina en què l'instint i els vincles emocionals no casen en absolut i que els precipita a una llarga escapada a dos pel bosc.

Les combattants és un llargmetratge d'iniciació que combina amb encert diversos gèneres (alguns punts còmics, un fil conductor romàntic, un rerefons social força profund i acció que desemboca en una seqüència final digne d'una pel·lícula de catàstrofes) per retratar amb precisió aquests dos postadolescents del segle XXI enfrontats a la necessitat de prendre, o no, les seves pròpies decisions, d'actuar o de patir, de sobrepassar un llindar de desenvolupament i de canvi, de tractar de visualitzar un futur encara invisible per donar sentit al present ("encertar més enllà del blanc"). Malgrat alguns defectes mínims de joventut, especialment pel que fa a l'ús de la simbologia, aquest bonic assaig d'aparença (falsament) clàssica converteix Thomas Cailley en un cineasta misteriós la trajectòria del qual no pot ja menys que suscitar-nos especial interès.