23/08/2019 - Laurent Micheli presenta el retrat d'una noia transgènere que ha de reconciliar-se amb els fantasmes del passat abans d'iniciar una nova vida

Laurent Micheli va aconseguir la fama el 2016 amb un primer llargmetratge de producció pròpia, Even Lovers Get the Blues, sobre els amors postmoderns d'un grup de trenta anys que intentava reinventar les regles de les relacions amoroses i sexuals.

Ara torna amb el seu segon llargmetratge, Lola vers la mer, presentat al Festival de Cinema Francòfon d'Angulema. La Lola, una jove transgènere de 18 anys, s'assabenta que la seva mare, que havia de finançar-li l'operació de canvi de sexe, s’acaba de morir. Per respectar la seva última voluntat, la Lola i el seu pare, a qui no ha vist en els últims dos anys i que és oposat a ella, es veuen obligats a viatjar fins a la costa belga. En el camí, s'adonaran que el propòsit del viatge no és el que s’esperaven...

I amb raó. La pel·lícula, que pren prestat el format road movie, no és tant un viatge en l'espai sinó en el temps. Pare i filla, que surten a escampar les cendres de la mare a la platja de la seva infància, retrocediran en el temps i revisaran la història familiar. Una història distorsionada pel patiment, els traumes i els records de dos punts de vista radicalment oposats, que s'aferren cada un a la seva versió.

D'una banda, la filla, profundament ferida pel rebuig del seu pare, que es nega a reconèixer-la; però també per aquest nen petit que apareix a les fotos familiars i que sembla haver ocupat el seu lloc en la infància.

Una de les fortaleses de la pel·lícula és que posa en escena tant les preguntes de la Lola, la seva còlera i la seva energia, com les ferides del pare, que s'enfronta al fracàs de la seva vida familiar, i a la seva impotència per assumir la paternitat. La tensió que aflora en les escenes de confrontació, que tenen lloc al cotxe, a l'hotel i a la casa de la infància, reflecteix el singular recorregut de la noia, que s'inscriu en un concepte universal: les relacions conflictives amb el pare .

Al llarg del viatge, pare i filla aprendran a rellegir la història familiar a la llum de les vivències de l'altre, i consideraran reconciliar-se amb un passat traumàtic, que finalment podran posar en comú.

La pel·lícula es recolza en la dinàmica d'aquesta relació i en el personatge de la Lola. Laurent Micheli ha imaginat una jove moderna, lliure de triar la seva feminitat, i fins i tot d’inventar-la. S'allunya dels clixés d'ungles de tigressa i excés de maquillatge. La Lola ha patit força per posar-se nous obstacles.

La Lola és interpretada per Mya Bollaers, jove actriu trans per a qui és la seva primera pel·lícula, a la qual aporta la seva determinació i energia. Al seu costat, trobem el sempre impressionant Benoît Magimel (Une fille facile, Nous finirons ensemble, La douleur), colós amb peus d'argila.