Fantàstica pel·lícula d'espies vibrant, amb un punt de thriller i ciència-ficció

La pel·lícula que Marvel ens devia de Viuda Negra és la primera pel·lícula de la Fase IV de Marvel. Ha estat una grata sorpresa i m'ho he passat genial veient-la. La dirigeix ​​l'australiana Cate Shortland, encara que aquesta pel·lícula va rebutjar dirigir-la Chloe Zhao, guanyadora de l'Oscar i el Globus d'Or, i que en canvi sí que va acceptar rodar Eternals.

Marvel tenia clar que volia una directora per a aquesta pel·lícula i Shortland tenia a favor seu abans d'afrontar el repte de Marvel quatre llargmetratges, Somersault, The Silence, Lore, Berlin Syndrome. I la directora ha fet una bona feina tot i que en les pel·lícules de Marvel no sol haver-hi un segell autorístic, sinó que són pel·lícules de productor. Escriu el guió Eric Pearson, que va escriure la sèrie de Thor Ragnarok, sobre un tractament de guió de Jac Shaeffer (Wandavisión) i Ned Benson.

Scarlett Johansson ha arribat a definir la pel·lícula com un encreuament entre Logan, El Fugitivo i Terminator 2, que és la seva pel·lícula de ciència-ficció favorita. A més, a la pel·lícula apareix Florence Pugh, que està destinada a trencar Hollywood, la qual hem vist sortir-se’n a Mujercitas o Midsommar; David Harbour, de Stranger Things ,i Rachel Weisz.

La pel·lícula Viuda Negra, que arriba als cinemes el 9 de juliol i a Disney+, s’ubica a Rússia i se situa cronològicament darrere de Capitán América: Civil War i explica part del passat misteriós de Viuda Negra i alhora tracta de curar les ferides d'aquest passat. És la primera de les quatre pel·lícules que Marvel estrenarà d'aquí a final d'any: al setembre, Shang-Chi y la leyenda de los 10 anillos; al novembre, Eternals, i al desembre,Spiderman, No way home.

Encara que aprofundeixi en el passat de la protagonista, és una pel·lícula que barreja diversos gèneres amb un punt de cinema d'espies, un altre d'action movie i una mica de thriller i ciència-ficció. Se m’assembla a una pel·lícula de James Bond i de vegades em recorda Misión Imposible, però amb uns punts d'humor bastant interessants. No es tracta d'una pel·lícula de gènesi, però entusiasma veure-la arrossegar tota l'acció. És vibrant, espectacular amb els elements dramàtics perquè no grinyoli l'acció i és bastant divertida. En la seva pròpia tensió i suspens, amb les baralles, les persecucions, i és espectacular sense arribar a embafar. Aspira que la imatge espectacular funcioni i sigui executiva amb lògica i que estigui ben explicada.

És fascinant i fantàstica a la pel·lícula Florence Pugh tant com a protagonista, com a antagonista, i quan apareix en pantalla amb Scarlett Johansson la pel·lícula creix en punts i funciona per l'humor entre elles, la seva espectacularitat, i com a heroïna d'acció ella funciona genial. El personatge de Florence Pugh hauria de ser des d’ara mateix cànon.

Alejandro G.Calvo – Sensacine