15.06.2021 - En la seva primera incursió en la direcció, l'actor Secun de la Rosa torna a convertir Benidorm en un festival internacional de la cançó (versionada)

La Covid-19, "l'ovella més negra de la ciència" -com la rebatejarien les molt enyorades Vainica Doble-, ha marcat l'òpera prima de l'actor Secun de la Rosa, rostre reconeixible en títols com La pequeña suiza, Tiempo después o El bar. No només va interrompre el seu rodatge a la ciutat llevantina de Benidorm -"Beniyork" per a alguns bromistes, en al·lusió al seu skyline que recorda Manhattan-, sinó que el mateix director debutant no va poder anar -per haver donat positiu en coronavirus- a presentar El cover com a film inaugural de l'edició número 24 del Festival de Màlaga.

La pel·lícula mostra una sèrie de personatges que viuen del turisme a l’urbs mediterrània esmentada: algun com a cambrer (Àlex Monner) o regentant un restaurant (Susi Sánchez), d’altres imitant estrelles del pop, com Adele (Marina Salas) o Amy Winehouse (Carolina Yuste), en els nombrosos bars i clubs de la famosa zona anglesa, on s'emborratxen tants visitants estrangers.

La trobada de tots canviarà el rumb de les seves vides, encara que algun no es decideix a lluitar pels seus somnis, arrossegat per un ciclopi sentit del fracàs, heretat d'una desgraciada família flamenca. Sobre aquests desitjos de dedicar-se en cos i ànima al que un anhela, Secun de la Rosa ha aixecat la trama, poc enganxosa, d'aquesta feelgood movie que intenta transmetre emoció i eufòria en temps de desànim.

Per a això amaneix el seu metratge amb rèpliques de grans temes, inserits en números musicals eficaços: sens dubte, els millors són el nocturn a la platja, amb Ne me quitte pas, i el llarg encadenat de temes que conclou amb I Will Survive - Resistiré, precisament un dinàmic himne a Espanya en temps confinats. Però als seus personatges els falta carisma/gosadia i a les situacions, grapa i originalitat, amb la qual cosa l'intent d'emocionar i sorprendre d’El cover no aconsegueix l'impacte instantani d'una cançó de l'estiu.

Encara que algú verbalitza que "cal sentir per omplir un escenari", aquesta aclaparadora emoció autèntica no es transmet des de la pantalla, tot i que s'aborda a El cover com de difícil resulta ser autèntic, es parla de no tenir por al ridícul, de viure l’instant i que mai més es tornen a tenir 20 anys. Joventut, això sí que prodiguen els antiherois d'aquest llargmetratge-karaoke, ambientat en aquest al·lucinant paradís espanyol de l'artifici i la festa, i on es van celebrar 41 edicions d'un (desaparegut) festival de la cançó melòdica, que voluntàriament o involuntàriament, De la Rosa ha volgut ressuscitar.