CRÍTICA

Vida d’una poeta (maleïda)

Una estilitzada panoràmica en blanc i negre ens endinsa en aquesta pel·lícula sobre la poetessa Papusza, gitana
polonesa i una de les poques veus literàries d'aquest poble nòmada que va veure la seva obra traduïda a múltiples
idiomes. La sorprenent fotografia és, de fet, un dels puntals sobre els quals els cineastes Joanna Kros i Krzysztof
Krauze sostenen el biopic de l'escriptora; una fotografia pictòrica i delicada, sempre monocroma, buscant
en els múltiples matisos del gris la malaguanyada sort de la protagonista: casada a la força amb el seu
oncle, un gitano músic, va sobreviure a les dues guerres mundials, a la imposició del govern polonès comunista
d’abandonar la seva vida de caravanes per establir-se en cases i al rebuig del seu poble quan el modest èxit com
a poetessa va trucar a la seva porta. Renegada, va acabar els seus dies en un asil, fregant la bogeria.

Kros i Krauze tracen un biopic compost per vinyetes episòdiques que van i vénen, assossegades, en el temps,
recorrent els moments clau de la vida de Papusza –el seu naixement, el seu tràgic casament, la seva trobada
amb l'escriptor polonès Jerzy Ficowski (Antoni Pawlicki), que va conviure fins a dos anys amb el poble gitano
fugint d'una ordre policial d'arrest, els seus últims dies aïllada– a la recerca d'una narrativa emocional en comptes
de cronològica. "Si no hagués après a llegir, seria més feliç", es lamenta cap al final dels dies l'escriptora,
interpretada amb massa passivitat per Jowita Budnik, com si el fet de voler apropar-se al món que l'envolta hagués
estat la més gran de les malediccions. Els directors, tot i això, no es recreen en la distància cultural entre gitanos
i europeus en uns anys en què Europa no va destacar com a escenari de justícia social, sinó que intenten dibuixar
una comunitat incompresa a causa d'una manera de viure ancorada en el passat, de vegades fosca.

A favor: La seva fotografia en els colors del dol, d'acord amb el to amarg de la biografia de Papusza.

En contra: El caràcter elegíac amaga el talent de l'escriptora; a qui, per cert, a penes se la veu escriure durant
la pel·lícula.

Paula Arantzazu Ruiz - Sensacine