Un documental de Max Lemcke sobre Billy el Niño

Aquest projecte neix a partir d'un titular periodístic: "El 30 d'abril de 2014, l'Audiència Nacional rebutja l'extradició a l'Argentina d'Antonio González Pacheco, àlies "Billy el Niño", argumentant que els delictes de les seves tortures durant la dictadura havien prescrit".

A partir d'aquesta notícia hem volgut plantejar un viatge al passat que només podria realitzar-se des del nostre present. Les seves intencions no són revengistes. Mirar enrere per conèixer la memòria com un pont per seguir avançant, un lloc de trobada amb l'altre. Moltes són les ferides que no han cicatritzat, els fantasmes d'un temps convuls que cada dia estan més presents en la nostra actualitat política i social. Només hem d'obrir els diaris per saber que aquesta història, la nostra història, segueix bategant entre les seves pàgines. Billy imagina una història fent servir la crua realitat. És un reflex d'un país ple de contradiccions. La Transició Espanyola com un document de traïció, culpa i sang. Ocorreguda fa tot just quatre dècades, pocs saben del seu relat ocult. És l'hora de donar llum a les ombres que fonamenten la nostra democràcia.

En el nostre cinema no ha estat fàcil tractar el tema de la violència durant la Transició. Gairebé quaranta anys després, podem parlar d'aquesta violència sense por. Hem d’endinsar-nos en les fissures d'una època, perquè el que necessitem és conèixer la veritat. Billy és un documental que pot reflectir molt millor els esdeveniments de la història recent dels quals parla: uns fets poc coneguts per a la majoria dels espectadors. Avancem a través del coneixement d'allò que ha construït el nostre present. El passat només podrem superar-lo si l’il·luminem.

El documental també explica la sort del procés creatiu i com es sotmet a les lleis de l'atzar o com pateix els avatars davant les dificultats de finançament. Billy abans de ser un documental va ser un projecte de ficció fallit. Les típiques marques del realisme documental són les marques de la presència de subjectivitats, és a dir, de la subjectivitat de la càmera i del realitzador, però també dels testimonis que mantenen punts de vista particulars.

Billy s'inclina per ser un documental híbrid que arrenca amb un estil de found footage per a més tard endinsar-se en diverses modalitats dins del documental assaig i del documental testimonial. La paraula amateur deriva del llatí i significa ‘el que estima’; per tant, un documental purament amateur com el nostre seria un document fet pels que estimen un cinema amb una perspectiva realista i amb anhels de llibertat creativa i d'expressió.