CRÍTICA

La continuació de l'angoixant títol de Fede Álvarez que torna a interpretar Stephen Lang

No respires (Fede Álvarez, 2017) semblava deixar la història tancada, amb Rocky sortint-se amb la seva, i l'home cec deixant-la fugir amb els diners en un sòrdid i tàcit pacte de silenci. Per això va cridar l'atenció l'arribada d'aquesta seqüela en la qual temíem que s'intentés estirar el xiclet de la primera entrega. Però Rodo Sayagués i Fede Álvarez ens han portat una segona part que és un pas més enllà en tota regla.

En aquesta ocasió, seguirem les aventures de l'home cec de la primera part vuit anys després dels esdeveniments de No respires. L'home té cura de la seva filla, la petita Phoenix, en una nova zona de la ciutat encara més ruïnosa que el decadent barri de Detroit de la primera part, i veurem com aquesta vegada ell no és el dolent de la pel·lícula, sinó tot el contrari.

Aquest gir és tan sorprenent com natural dins de la pel·lícula, i no es produeix de forma capritxosa, sinó ben armada en una trama molt ben desenvolupada amb moments tan angoixants com els de la primera part, i plans criminals encara més abjectes que aquells dels quals va ser testimoni el personatge de Jane Levy.

En l'apartat tècnic, la narrativa visual és una veritable delícia, i tot i que en aquesta ocasió, Rodo i Fede han canviat papers, i és el primer el que assumeix la tasca de director, no es perd gens de valor visual, i a més de regalar-nos algunes de les escenografies més interessants del gènere, el tempo és senzillament brutal, i l'ús del so i la banda sonora s'acaba convertint en un actor més.

Destaca l'aportació de la coprotagonista, Madelyn Grace en el paper de Phoenix, el seu paper dominant a la pel·lícula s'alterna amb el de Stephen Lang, i sense tenir una particularitat tan espectacular com la ceguesa del personatge d'aquest, els creadors han sabut donar-li sabor i interès fins a fer-li suportar gran part del pes del drama del metratge.

No parlaré gaire dels dolents, ja que ens conduiria inevitablement al perillós terreny de l'spoiler, però sí que diré que el que semblava un atac de mals “apanyadors” es revela com quelcom més retorçat i macabre que, com un podria esperar del duo Sayagués/Álvarez, ens regirarà l’estómac.

No respires 2 (Rodo Sayagués, 2021) és aquesta seqüela que ningú esperava, que ningú va demanar i que ens alegra enormement que s'hagi dut a terme.

El millor: Stephen Lang, Madelyn Grace i el personatge interpretat per Brendan Sexton III, un que ens encantarà odiar. I l'epíleg, que l tanca perfectament la història.

El pitjor: El desaprofitament d'alguns actors, com el de Stephanie Arcila