08/07/2021 - CANES 2021: Clara Roquet omple de significat cada detall de la seva òpera prima, que indaga les complexitats del títol des de la mirada de la seva adolescent protagonista
A Las niñas, de Pilar Palomero; El viaje de Marta, de Neus Ballús, i Ojos Negros, del duet Lallana-Castelo, entre d'altres, s’hi suma un film que, també amb la càmera a l'altura de les pupil·les de les seves joves protagonistes, analitza com els esdeveniments viscuts a l'adolescència van configurant el caràcter d'aquestes futures adultes: Libertad, esperat primer llargmetratge de la reputada guionista Clara Roquet, la firma de la qual està darrere dels arguments de llargmetratges com Los días que vendrán, de Carlos Marqués-Marcet; Petra, de Jaime Rosales, i La ofrenda, de Ventura Durall. La pel·lícula s'estrena mundialment a la Setmana de la Crítica de l'edició número 72 del Festival de Canes.
Roquet ja va saltar la barrera de la direcció amb un parell d'incursions televisives i dos curtmetratges, Les bones nenes i El adiós. Aquest últim es vincula argumentalment amb Libertad, ja que en tots dos treballs una dona immigrant té cura d'una persona gran (espanyola i rica). Al film que ens ocupa, la colombiana Rosana (Carol Hurtado) serà l'enllaç entre dues classes socials distants, però a més carrega amb un conflicte personal, ja que el títol del film coincideix amb l'emblemàtic nom de pila de la seva filla de 15 anys (Nicolle García): elles no es veien des que, quan l'adolescent era una nena, la mare va haver d'emigrar a Espanya.
Però aquesta irrupció d'espontaneïtat, rebel·lia, caràcter i frescor de la nouvinguda alterarà la pau de la família que va contractar la Rosana, integrada per les tres generacions que formen l'àvia Ángela –que va perdent a poc a poc la memòria (encarnada per Vicky Peña)–, la seva filla Teresa (que, a l'edat madura, s'enfronta al repte de reinventar-se sentimentalment, interpretada per Nora Navas) i la Nora (María Morera), la neta que, en un estiu decisiu, descobrirà un món més enllà de la gàbia de vidre que la sobreprotegeix.
La Libertad, com bé afirma Roquet, punxarà doncs aquesta bombolla en què està encapsulada la Nora i la llançarà cap a un espai exterior allunyat del niu (falsament) perfecte construït per la seva acomodada família. La cineasta, que coneix bé el que narra (ella mateixa procedeix d'una llar similar a la que apareix aquí), demostra que és una excel·lent guionista valent-se de petits detalls (aparentment insignificants), de silencis i sobretot de mirades (aquí són per demostrar-ho les molt eloqüents de l’actriu principal, la joveníssima Morera, que sembla una germana petita d’Elena Martín, la directora de Júlia ist) per transmetre el desconcert, la pèrdua de la innocència i la rebel·lió d’una noia que, en un estiu decisiu, va fer el gran canvi.
Alfonso Rivera – cineuropa.org |