[...]

La familia perfecta és una comèdia perfecta per passar una bona estona en aquests temps tan tristos. Amb un guió ben cuidat i tractat de forma natural, podríem situar-la dins del subgènere d'embolics, ja que la comicitat ve produïda pels absurds, la incomoditat dels seus personatges i l'exageració d'algunes actuacions, i que, tanmateix, no resulten desagradables, sinó que encaixen a la perfecció. Destaquen els primers plans que se centren en les reaccions dels personatges i que aconsegueixen que deixem anar alguna rialla. També els tràvelings que segueixen els personatges i que aporten rapidesa, dinamisme i caos.

Però, a més, La familia perfecta també té la seva dosi de crítica i és que, igual que Vicente Villanueva fa a Sevillanas de Brooklyn, Arantxa Echevarría aborda les diferències entre classes socials, posant el focus en la denúncia a les aparences i en el fet que no cal tenir-ho tot per ser feliç. D'aquesta manera, finalment veurem com les dues famílies aconsegueixen abraçar les diferències i oblidar-se d'allò que els divideix per poder conviure unides.

Ells i elles. Tot i que tots els actors encaixen a la perfecció amb el rol que els ha tocat, el protagonisme absolut se l'emporta la insuperable Belén Rueda. Acostumats a veure-la més en altres registres com el drama (El cuaderno de Sara) o el terror (El cuerpo), cal destacar també la seva vis còmica i la manera de fer-nos gaudir amb les seves desgràcies. També fa goig veure José Coronado en aquest tipus de personatges, tan allunyats del tipus dur que interpreta en altres projectes. I la química entre tots dos és de subratllar. Per la seva banda, Carolina Yuste demostra una vegada més que ha arribat per quedar-se. Havent guanyat el Goya a actriu de repartiment per Carmen y Lola el 2019, aquesta jove actriu no ha parat des d'aleshores, i només aquest any ha participat en grans títols com El cover, Sevillanas de Brooklyn, Chavalas i aquesta última, La familia perfecta.

La sorpresa
La transformació que fa el personatge de Belén Rueda, molt diferent del dels inicis del film, que passa de voler cuidar els altres a cuidar-se ella mateixa i ser una dona més lliure, cosa molt important i que de vegades oblidem.

La seqüència / el moment. Encara que la majoria de les seqüències siguin divertidíssimes, cal destacar les del casament de l'Ernesto i la Sara, ja que és una seqüència coral en la qual intervenen un munt de personatges que donen molt de joc i, a més, és el punt d'inflexió de la història.

T’agradarà si... T'agraden les comèdies d'embolics, et ve de gust passar una bona estona i vols veure una pel·lícula amb un gran missatge al darrere.

El millor: l’humor, els embolics, els personatges ben definits i el missatge que deixa.
El pitjor: el motiu pel qual el personatge de la Lucía s’adona que no és feliç.

Lucía Ruiz – elpalomitron.com