La consciència d’en Franz

Franz Walter està a punt d'embarcar-se per a una estada de recerca a Etiòpia, quan les autoritats d'Alemanya de l'Est el baixen del seu avió i el conviden a treballar per al Ministeri de Seguretat, en definitiva, per ser espia. Gaudirà d'atractius avantatges, com el d'un ampli apartament, cosa que li permetrà casar-se amb la seva estimada Corina. Això sí, jurarà guardar silenci sobre totes les seves activitats, fins i tot amb la seva dona. Aquestes condicions no li suposen d'entrada un problema a en Franz, que combrega amb les idees del règim comunista. Fins i tot s'aplica amb afany en la seva nova feina. Però aviat advertirà que la seva activitat té conseqüències, i traspassar els límits del que li assenyala la seva consciència té un preu alt, per als altres i per a ell mateix.

Interessant pel·lícula escrita i dirigida per la desconeguda cineasta alemanya Franziska Stünkel, que s'inspira en fets reals. L'estructura narrativa combina escenes de la compareixença d’en Franz davant un tribunal, que el jutja per la violació del sigil que va jurar guardar sobre la seva feina, amb la de la seva feina d'espia, encara que seria millor dir de “mató”, ja que li toca manipular les persones, fer-los xantatge, obligar-les a fer el que no volen.

El film mostra sense embuts els extrems de degradació a què va arribar el totalitarisme de l’RDA, amb la violació sistemàtica de tot allò relatiu al respecte a la dignitat de les persones, amb un plantejament que recorda títols com La vida de los otros. I convida a considerar com l'obediència deguda mai no és justificant de les accions objectivament dolentes, hi ha imperatius morals que assenyala la consciència que no es poden eludir. Resulta un encert la paleta de colors de la fotografia, on dominen els tons marrons i grisos, molt d’acord amb la realitat que vivien els països darrere del teló d'acer.

Som davant d'una cinta dura, amb moments desagradables perquè la tortura o la incitació al suïcidi formen part del paisatge. Fa una bona feina interpretativa el protagonista, Lars Eidinger, sobre el qual descansa tot el relat, però també els altres actors, Luise Heyer, la dona que pateix davant la transformació que experimenta en Franz, i Devid Striesow, el cap d’en Franz, exemple palmari de la doble vida que els toca portar als funcionaris d’intel·ligència, aquí amb l’agreujant que corrupteles com la de la infidelitat conjugal o la de portar productes cars d’occident, no semblen casar gaire amb la suposada altura moral del partit.