CRÍTICA

Biòpic del geni del Renaixement

A primers de maig arriba als cines espanyols l'esperada pel·lícula sobre la vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel Àngel. Una visió molt particular del geni italià.

Miquel Àngel (El pecat) és una coproducció ítalorussa escrita i dirigida pel polifacètic director moscovita Andrei Konchalovsky, a qui avalen més de 25 pel·lícules, tant a Rússia com a Hollywood. Com indica el director, la història és una visió del final de l'Edat Mitjana que culmina amb la Divina Comèdia de Dante, un personatge admirat per Miquel Àngel.

Si hi ha alguna cosa que destaca a la pel·lícula és la visió que ens ofereix del Renaixement italià, on els artistes es troben al mig de les lluites de les famílies més poderoses que pugnen pel control del Vaticà. No hi havia honor més gran per a una família que un dels seus membres s'alcés amb el tron de Sant Pere. Qui el controlava, governava tota Itàlia.

Alberto Testone dona vida a Miquel Àngel, un dels principals artistes renaixentistes, que va destacar com a pintor i escultor amb obres com els frescos de la volta a la Capella Sixtina a Roma o el David a Florència, probablement l'escultura més famosa de la història de l´art, amb més de 5 m d'alçada.

L'artista intenta sobreviure a tots, amics i enemics, fins i tot als seus propis traumes i passions. Ha de nedar entre la seva angoixa i genialitat, mirant de trobar la inspiració en els blocs de marbre. El geni de Caprese visitava les pedreres a la recerca del bloc perfecte, aquell que li mostrés l'obra que duia a dins.

Les rivalitats pel control papal, la corrupció i l'art com a símbol de poder, formen part de la vida quotidiana de la Florència del Renaixement, on Miquel Àngel ha de resistir entre els Mèdici i els della Rovere. Mort Juli II, el seu mecenes, es troba davant d'un futur incert. Esgotat físicament i mentalment després d'acabar els frescos de la Capella Sixtina, ha de complir un nou encàrrec.

Rubén García – 20minutos