CRÍTICA

La màgia del cinema es vesteix de França

Amb una primera hora excel·lent que ens reconcilia amb la màgia del cinema, Esperando a Míster Bojangles neix amb vocació de clàssic universal. La pel·lícula està basada en l'aclamada novel·la homònima d'Olivier Bourdeaut, traduïda a 30 idiomes i publicada a més de 40 països. Parlem d'una pel·lícula amb aroma de Peter Pan i realitzada com un conte urbà a la França dels anys seixanta del segle passat.

Val a dir que la segona hora de la pel·lícula no aguanta el sensacional inici marcat per la fantasia i l'humor. En aquesta segona part, Régis Roinsard ens torna a la realitat i intensifica el melodrama amb els problemes econòmics de la peculiar família retratada. Una família que decideix viure en la fantasia fins que el realisme de la vida quotidiana s'imposa als somnis de felicitat eterna.

Esperando a Míster Bojangles es basa en una pregunta a la qual tracta de respondre el seu cineasta: fins on som capaços d'arribar per la persona que estimem? En Georges, el protagonista masculí, inventa cada dia un nom per a la seva estimada i crea un món singular, colorit i commovedor perquè ella se senti una dona nova cada dia.

La pel·lícula se sent com una festa i enllaça a la seva manera amb l'esperit de Desayuno con diamantes o fins i tot amb El guateque. L'objectiu del cineasta ha estat que l'espectador es sentís com un convidat més de la festa, que participés en l'embriaguesa dels esdeveniments, alhora que era testimoni del mal que a poc a poc s'anava apoderant de la Camille. Quan es filma una festa és com una coreografia. Heu de trobar el nombre adequat de persones en funció de l'espai que teniu, i calcular amb precisió tots els moviments de càmera. En aquest aspecte, Roinsard dona una lliçó de com portar la bogeria del relat a la gran pantalla a través de la festa, el ball i la bona direcció d'intèrprets o extres.

Els personatges que aquests dos gegants del cinema francès -Virginie Efira i Roman Duris- han creat, infonen aquesta màgia a la novel·la d'Olivier Bourdeaut que fins i tot l’empetiteixen davant la seva imponent presència. Dos intèrprets que semblen trets dels anys daurats de Hollywood i que fan que la màgia del cinema es vesteixi de França. Completen el repartiment el sempre eficaç Grégory Gadebois (Delicioso, Las cartas de amor no existen) interpretant un singular mecenes que sosté l'economia de la parella i el nen Solan Machado-Graner que es llueix en un debut somiat per a un xaval de 9 anys.
Tots i cadascun dels aspectes tècnics del film aclaparen per la seva bellesa. Des de la música passant pel vestuari i un disseny de producció que ens porta des de l'inici a l'Hotel Bellerive d'Antibes fins a un castell a Espanya on transcorre la darrera part de l'acció. Aquest castell, igual que l'apartament parisenc, esdevé un personatge més de la història per dret propi.
Esperando a Míster Bojangles és la gran sorpresa cinematogràfica de l'any 2022. Amb un repartiment en estat de gràcia recolzat en un gran espectacle tècnic, el film es mostra com una muntanya russa d'emocions on la bogeria dels seus personatges aconsegueix traspassar la pantalla amb una gran intensitat. Una pel·lícula, en definitiva, diferent, distingida i recolzada en les estructures narratives del cinema clàssic que ens reconcilien novament amb l'univers màgic del cinema al cinema.


Miguel Pina – cineycríticasmarcianas.com