CRITICA

Comèdia finíssima per a les crisis vitals:
“Ex-Husbands” és un absolut gaudi, lleuger i entranyable

Fa cinc anys una comèdia d'aquestes que, encara que et fa riure de tant en tant, et deixa tot el seu pòsit dramàtic quan t'aixeques de la butaca va guanyar la Concha d'Or. Va ser The Disaster Artist, el film de James Franco sobre com es va fer la millor pitjor pel·lícula de la història: The Room. Si mirem enrere, més enllà del 2017, la comèdia no ha estat gaire amiga del gran premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià. Tot i així, sempre en cau alguna en la Secció Oficial del certamen i enguany li ha tocat a Ex-Husbands.

Dirigida per Noah Pritzker i protagonitzada per Griffin Dunne, James Norton, Miles Heizer i Rosanna Arquette, Ex-Husbands és la història de la crisi de tres novaiorquesos de la mateixa família en diferents moments de la vida. El pare, Peter, està en tràmits de separació després d’un matrimoni que ha durat 35 anys. El Nick, que té la mateixa edat que el que han durat casats els seus pares, sent que la seva vida està feta malbé. El Mickey, el fill petit, acaba de sortir de l'armari i està començant en el món laboral.

Els tres homes es troben a Tulum gairebé sense voler-ho. El Nick es casarà i el seu germà ha organitzat un comiat de solter a Mèxic al qual estan convidats tots els seus amics. Per casualitat i perquè necessita temps fora de Nova York per la situació sentimental, el Peter també s'ha organitzat ell mateix una escapada a la mateixa ciutat.

Ex-Husbands és un gaudi. Una pel·lícula molt agradable, lleugera i divertida. A través d'una comèdia i diàlegs finíssims, el film de Pritzker és un producte entranyable que passa de puntetes sobre temes com la salut mental per aprofundir en com són d'importants els llaços familiars i els amics per superar que la vida, a vegades, és una merda.

Com s'agraeix que existeixin pel·lícules com aquesta només ho saben els que cobrim festivals de cinema. Pur gaudi.