El 1979 a El Salvador va començar una guerra civil que va durar 12 anys, i va deixar més de 180.000 morts i milers de persones desaparegudes. Molts pobles van ser arrasats per l'exèrcit i fins i tot van deixar d'existir en els mapes oficials salvadorencs. La pel·lícula ens mostra els testimonis de les persones i les seves diferents formes de viure després d'això. Eren cinc famílies les que van caminar durant dies per la selva. Quan van arribar al que havia estat el seu poble, no hi havia quedat res dret. L'antiga plaça del poble era plena d'ossos escampats. La gent es va organitzar i van començar a ajuntar les restes dels seus morts. Avui, la vida s'obre pas novament, entre els malsons i les ferides d'una guerra civil terrible. Els personatges, camperols d'un poble majoritàriament guerriller, intenten seguir vivint amb la imatge sempre present dels seus morts, sembrant la terra i cuidant els seus animals. Tot i haver estat obligats a entregar les armes, continuen organitzats per no oblidar.
El Séptimo Arte
|
| Hi ha cintes que durant dues hores ens recorden realitats doloroses, moments del passat que van marcar persones de carn i ossos i les van portar a vessar llàgrimes de desconsol.
Una d'elles és El lugar más pequeño, òpera prima de la documentalista Tatiana Huezo. El seu pare era oriünd de Cinquera, a El Salvador, de fet ella mateixa va néixer allà i un viatge a aquest passat desconegut la va inspirar per explicar la història de mort i violència que es va viure entre la seva població.
El 1979 es va desencadenar una guerra civil entre els salvadorencs que al llarg de 12 anys va provocar 18.000 morts. A través de les veus de personatges que van viure aquesta guerrilla en carn pròpia, que van perdre familiars i encara ploren pels seus desapareguts, Huezo narra la història -encara latent- a partir de les experiències d'aquest poble que amb el temps va ressorgir de les cendres.
Mares de família, germanes, fills... parlen sense ser entrevistats a quadre, sinó a través del recurs de veu en off; les seves paraules ressonen en el nostre interior, ens agermanen amb la seva tragèdia i cada imatge que apareix a la pantalla reforça les síl·labes dels seus testimonis.
Coneixem la història d'Aníbal, un pare; Gladys, una germana, i d'altres que van entregar la seva vida després d'unir-se a la causa subversiva i van ser emmanillats, perseguits, assassinats. Molts dels supervivents encara senten les bales.
Alguns d'ells ara passen els seus dies llegint, cantant o criant els seus fills, reflexionant sobre la vida, la mort, el sofriment, sobre aquells moments en què ni tan sols era segur dir els seus noms. Conscients que "un poble que té memòria és més difícil que sigui un poble sotmès", com apunta un dels personatges centrals.
Amb més de 30 premis a la butxaca, el documental de Huezo té una fotografia exquisida filmada càmera en mà a través del bosc, els aires i camins de Cinquera, per mostrar-nos la vida quotidiana dels seus habitants i aquells fets que per la seva senzillesa esdevenen extraordinaris.Testifiquem des d'una tempesta fins al naixement d'un vedell, que per la seva naturalitat tornen esperança en la vida i la raó de l'existència. Així, les cruentes i violentes narracions dels habitants són embellides amb imatges de la vida diària o els voltants del seu poble natal.
Compost per continus plans seqüència, la força d'aquest documental no rau en una profunda investigació estadística, sinó en la bellesa poètica de les seves imatges (captades per Ernesto Pardo) que il·lustren cada instant del rodatge.
Mabel Salinas, Enlabutaca.com |
 |
Tatiana Huezo (Sant Salvador, 1972). Graduada del Centre de Capacitació Cinematogràfica (Mèxic) i màster en documental de creació (2006, Pompeu Fabra), ha dirigit i fotografiat diversos curtmetratges de ficció i documental. Va ser becària del Fons Nacional per a la Cultura i les Arts, amb el projecte documental Retrato de familia. El lugar más pequeño és la seva òpera prima amb la qual va obtenir el Premi del Jurat Interreligiós SIGNIS (Suïssa, 2011) i el Premi del Públic al Documenta Madrid (2011), a més de participar en diversos festivals a Mèxic i a l'estranger.
Filmografia:
- Retrato de Familia, 2008
- El ombligo del Mundo, 2001
- Tiempo Caústico, 1998
|
FESTIVALS
- Festival Internacional de Cine de Guadalajara, México, Marzo 2011
- Visions du Reel, Nyon, Suiza, Abril 2011
- San Francisco International Film Festival, USA, Abril 2011
PREMIS
- Premios Ariel: Mejor Largometraje Documental. 2 nominaciones
- Festival Mar del Plata: Premio FIPRESCI, Mención especia
|
