|
PELO MALO |
|
 |
|
Direcció i guió: Mariana Rondón
Països: Veneçuela i Alemanya Any: 2013 Durada: 93 min Gènere: Drama Interpretació: Samuel Lange (Junior), Samantha Castillo (Marta), Nelly Ramos (Carmen), Beto Benites (el cap), María Emilia Sulbarán (la nena) Producció: Marité Ugas Música: Camilo Froideval Fotografia: Micaela Cajahuaringa Muntatge: Marité Ugas Direcció artística: Matías Tikas Distribuïdora: Abordar Distribución – Casa de Películas Estrena a Espanya: 14/3/2014
Qualificació per edats: Apta per a tots els públics
VO en castellà |
|
|
|
|
|
|
SINOPSI |
Junior és un nen que té 9 anys i el "pelo malo", obstinadament arrissat. Ell se'l vol allisar per a la foto de la seva escola, i així veure’s com un cantant de moda, cosa que crea un enfrontament amb la seva mare Marta, una jove vídua i sense feina. Marta, Junior i el germà petit viuen en grans edificis plurifamiliars. Marta, desbordada per les complicacions de sobreviure a la caòtica Caracas, és cada vegada més intolerant amb l'obsessió de Junior i el seu cabell. Mentre Junior busca veure’s bell perquè la seva mare l’estimi, ella el rebutja cada vegada més. Finalment, Junior es veurà obligat a prendre una dolorosa decisió.
|
CRÍTICA |
"Pelo malo": Intolerància poc maternal
"Els homes són el que les seves mares han fet d'ells", dictaminava l'escriptor i filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson, cap el segle XIX. La cineasta veneçolana Mariana Rondón sembla haver tingut en compte aquesta premissa en abordar l'escriptura i filmació de Pelo malo, el seu tercer llargmetratge, premiat amb la Concha de Oro de l'últim Festival de Sant Sebastià, a part de collir nombrosos guardons en altres certàmens internacionals.
Es tracta d'un drama familiar emmarcat en una societat, la veneçolana, durant la interminable agonia d'Hugo Chávez i on una mare (Marta) descàrrega els seus dimonis interiors en el seu propi fill. Un tema que la directora francesa Céline Sciamma ja afrontava d'alguna manera a Tomboy, estrenada aquí l'any passat i on la protagonista era una adolescent andrògina.
Junior és un nen de nou anys obsessionat per la seva frondosa cabellera arrissada que revela el seu origen afroamericà. Vol allisar-se els cabells i triomfar com a cantant. Una cosa que la seva mare interpreta com una certa desviació sexual, i per això avoca tot l'afecte en el seu altre fill. Tots tres resideixen en un barri suburbial de Caracas i Marta, que acaba d'enviudar, lluita aferrissadament per recuperar la seva feina de vigilant privat.
Amb elements en aparença tènues, tractats per provocar un progressiu impacte emocional en l'espectador, la cineasta Mariana Rondón teixeix una història íntima que s'expandeix a un entorn social de vegades colpidor, on tothom s'atrinxera en l'engany i la simulació per tal d'aconseguir els seus propòsits. Però l'eix central és la relació d'amor-odi entre mare i fill, tots dos immersos en la precarietat afectiva i econòmica. Malgrat la seva brillant trajectòria internacional, Pelo malo no ha satisfet les autoritats veneçolanes, especialment per les declaracions de la seva autora "contra el Govern bolivarià que finança les seves pel·lícules".
Lluís Bonet, La Vanguardia |
LA DIRECTORA- BIOFILMOGRAFIA RESUMIDA |
 |
Mariana Rondón, directora, guionista, artista Plàstica. Neix a Barquisimeto, Veneçuela. Després d'estudiar cinema d'animació en Paris, es gradua en la primera generació de l'Escola de Cinema EICTV, Cuba. El seu curtmetratge Calle 22 va obtenir 22 premis internacionals. A la media noche i media (2000), llargmetratge codirigit amb Marité Ugás, va obtenir 5 premis d'Opera Primera i va ser presentat en més de 40 festivals internacionals. La seva pel·lícula anterior, Postales de Leningrad (2007) va obtenir 23 premis internacionals, com el premi FIPRESCI en Kerala, Abrazo en Biarritz i Premi revelació a la la Mostra de Sao Paulo.
En arts plàstiques, el seu projecte de robòtica Llegaste con la brisa (premio Fundació Telefònica) ha estat exhibida a Caracas, Ciutat de Mèxic, Pobla, Gijón, Lima, Santiago i Beijing, com a part del Projecte Cultural de les Olimpíades 2008. Actualment treballa en la instal·lació interactiva Superbloques. |
PREMIS I FESTIVALS |
Premis:
-
2013: Festival de Sant Sebastià: Conxa d'Or - Millor Pel·lícula
- 2013: Festival de Mar de Plata: Millor director, Millor guió
- 2013: Festival de l'Havana: Secció oficial llargmetratges a concurs
|
IMATGES |
 |
|
 |
|
|
| |
|
