15/05/2024 - CANES 2024: El primer llargmetratge d'Agathe Riedinger és un acostament incisiu, commovedor i molt dinàmic a les grans esperances d'un ascens social gràcies a la telerealitat

“Oh tu, que el teu poder s'estén a totes les nostres necessitats i saps com fer possibles les coses més impossibles, obre els teus ulls de pare als interessos dels teus fills”. Aquesta és una pregària a Sant Josep per a les situacions difícils, recitada per la protagonista de 19 anys de Diamant Brut, l'enèrgica òpera prima d'Agathe Riedinger, que forma part de la competició de la 77a edició del Festival de Canes. No obstant això, si calgués situar la pel·lícula sota el paraigua d'una religió, seria la dels temps moderns i les classes treballadores que somien escapar de la seva realitat i assolir la fama a través dels reality shows. Es tracta d'un tema que la directora francesa aborda amb una passió directa i hipermoderna, portant l'espectador, sense cap mena de negociació, darrere de la commovedora estela d'una Cosette contemporània que es creu Ventafocs en la voràgine de les xarxes socials.

“Crearé expectació”. La Liane (Malou Khebizi, que irromp amb força a la pantalla en la seva primera aparició cinematogràfica) no té por de divertir-se, travessant el descampat amb els seus petits pantalons curts texans, arrossegant-se sota les tanques, cometent petits furts per revendre perfums, memòries USB, auriculars… A casa, a banda de la seva germana petita, l'ambient és tens, amb una mare (Andréa Bescond) a l'atur i a penes mantinguda per homes que van canviant. D'altra banda, hi ha les bones amigues de la infància i, sobretot, les influenciadores de les xarxes socials, els seus consells de bellesa de Dubai (des del bàlsam secret per a les mucoses íntimes fins a la cirurgia estètica) i els programes de telerealitat. De sobte, la trucada d'un director de càsting per a la novena temporada de Miracle Island posarà cap per avall la vida de la Liane. “Estem molt interessats en el vídeo que ens has enviat”. Una (fascinant) entrevista més tard, la Liane creu que ja és a dins, però encara li queda un llarg camí per recórrer…

Amb la seva entranyable heroïna, sempre en moviment i de caràcter fort, que aspira a la llibertat i a la veritat en el tumult encara ingenu d'una postadolescència plena de grans esperances i emocions mal canalitzades, Diamant Brut ofereix un retrat impactant i detallat d'una joventut absorbida per una mitologia d'aparences i diners (“A la vida, només triomfen els guapos. Si ets atractiu, ets admirat; si ets admirat, ets poderós, i si ets poderós, et paguen molts diners”), així com per la seva addicció a les xarxes socials (aconseguir més seguidors sigui com sigui, submergir-se en els comentaris de les seves publicacions, que la pel·lícula aconsegueix convertir en un personatge més). Es tracta d'una espiral de fantasia i cerca d'un ràpid ascens social en la qual es cola la desesperació, que la cineasta (autora també del guió) desenvolupa eficaçment, pas a pas, amb el contrapunt d'un incipient i “normal” romanç amb el Dino (Idir Azougli), un jove de la zona. La pel·lícula ens convida a un apassionat viatge en la gran roda (loteria?) de la vida, envoltat d’una bella i carnal fotografia a càrrec de Noé Bach. Pel que fa a la pregària a Sant Josep, ja que cal creure perquè les pregàries siguin escoltades, no hi ha dubte que la fada protectora de Canes s'ha inclinat sobre el bressol d'una jove directora a la qual no li falta ni cor ni temperament.

Fabien Lemercier - cineuropa.org