Ariadna Seuba: "Les dones no trobem mai l'encaix per ser maressi no és a canvi de renúncies i sobreesforç"

La directora i productora de cinema presenta Mares, un documental sobre la maternitat tardana, al Festival DOCS de Barcelona

Ariadna Seuba (36) va veure’s enmig del procés de reproducció assistida de manera imprevista. La seva parella, l’Anna Rebés (45), ja havia iniciat el projecte de ser mare quan es van conèixer. “Podia acompanyar-la o sumar-m’hi, i m’hi vaig posar del tot”. Després de quatre anys de gravació, més de 550 hores gravades i alguns alts i baixos, la realitzadora estrena el documental que recull la seva pròpia experiència. Mares retrata les dificultats d’intentar tenir fills després dels quaranta i es presenta al Festival DOCS de Barcelona.

“Mai havia imaginat la meva maternitat d’aquesta manera”, afirma Seuba, que per deformació professional va començar a gravar-se a casa sense saber on acabaria tot plegat. “Em sorprenien moltes coses que ens trobàvem, des de la desconeixença del meu propi cos fins a com funcionava ben bé la fertilitat”. El procés se’ls va allargar més del previst. “Hi ha més intents dels desitjats. Però de mica en mica ens vam adonar que el que ens estava passant a nosaltres no era una excepció, i ens vam anar carregant de motius per continuar”, explica. En el seu cas i en tants d’altres, la maternitat tardana no va ser volguda. “A moltes dones ens ha passat que anem tirant perquè no acabem de trobar el moment ideal per tenir una criatura, però perquè no existeix”, i afegeix: “potser estem fent alguna cosa malament fent que les dones no trobin mai l’encaix amable per ser mares si no és a canvi de renúncies, moltes frustracions i un sobreesforç que no sempre podem fer”.

Replantejar-se les prioritats no sempre és senzill, i més sent dues dones. “Amb els homes és diferent, i no hauria de ser així. Quantes dones amaguen l’embaràs a la feina per por, quantes van cagades a una reunió de feina o quantes cites al dentista s’han dit en comptes de clíniques de fertilitat?”, riu. Les seves visites van començar a ser recurrents quan ella tenia 32 anys i l’Anna 41, i vol que el film serveixi per ensenyar les conseqüències de posposar massa tenir fills. “No hi ha una fórmula, tothom fa el que pot. Però els quaranta no són una edat fàcil i fer-ho implica un impacte físic, emocional i econòmic. Potser veure la pel·lícula m’hauria estalviat algunes sorpreses i alguns disgustos”, comenta la directora.

La seva ciutat natal no és només l’escenari, sinó un personatge més del documental. La plana de Vic i els trajectes entre la C17 i l’R3 apareixen com a rerefons d’una història que ha comptat amb la banda sonora d’Ernest Crusats (La Iaia). “No concebíem el projecte sense que el mapa fos Vic, i tampoc contemplava una altra opció per a la música. Sentia màxima confiança amb l’Ernest, ell coneixia la història, i a més té una sensibilitat increïble”, diu Seuba, que està més que acostumada a treballar amb amics. Són uns quants els qui des de fa dotze anys organitzen el festival de cinema de crítica social Protesta. “Tant aquesta pel·lícula com el Protesta són iniciatives que sumen cap a llocs on s’hauria d’anar perquè tothom sigui una mica més feliç”.[...                                                                                                            

Clàudia Arcarons - elpais.com