Los mejores años de nuestra vida és un retrat íntim i emocional d'Hombres G, una banda que va marcar diverses generacions i segueix tan vigent com als seus inicis. A través de material inèdit i una mirada contemporània, el documental celebra 40 anys d’amistat, música i energia inesgotable.
Crítica:
Quaranta anys de música
Documental que s'endinsa en el fenomen Hombres G, cèlebre grup musical de mitjans dels vuitanta que quaranta anys després segueix omplint estadis i celebrant concerts multitudinaris davant desenes de milers de persones. En la seva llarga carrera han venut més de 20 milions de discos. Precisament els directors Charlie Arnaiz i Alberto Ortega comencen la seva pel·lícula l'abril del 2025, amb un estadi a Ciutat de Mèxic a vessar de públic a l’espera del concert del grup madrileny.
L'equip de guionistes ofereix una narració més o menys cronològica de la història del grup, glossada pels mateixos protagonistes en l'actualitat, que expliquen els seus records i les principals fites de la seva carrera: com es van conèixer, com van començar a tocar sent adolescents, els seus primers bolos i concerts als bars madrilenys, etc., fins que el 1985 van treure el seu primer disc i es van convertir en un fenomen mediàtic de la nit al dia. Els set anys següents van ser completament estressants, d'èxit en èxit, d'àlbum en àlbum, amb milers de fans que no els deixaven un moment de calma, fins que van decidir parar durant un temps... Tota aquesta història està il·lustrada profusament amb multitud d'enregistraments d'època, de declaracions de llavors, quan eren uns xavals, d'imatges de concerts i de molts altres materials d'arxiu.
Los mejores años de nuestra vida, un títol que fa referència a una de les cançons de la seva nova etapa, ja veterans, i també a l'estat de satisfacció que tenen ara els músics als seus seixanta i tants anys, és eminentment nostàlgic. Per això ho gaudiran especialment els que van viure l'esplendor del grup. I és que, encara que Hombres G segueixi publicant temes nous, les cançons que remouen al seu públic segueixen sent les més famoses dels 80, com ara “Devuélveme a mi chica”, “El ataque de las chicas cocodrilo” o “Voy a pasármelo bien”, per posar tres exemples significatius.
De totes maneres el més atractiu del documental és el bon rotllo que hi ha entre els components del grup. David Summers, Daniel Mezquita, Javier Molina i Rafael Hernández són uns sexagenaris divertits, d'actituds força normals i paraules franques. Van tenir la seva travessia del desert, els seus anys de separació i també les seves diferències, però, oblidada aquella etapa, ara es respira entre ells una camaraderia inusual, d'una naturalitat tan refrescant com la que tenien quan eren unes criatures adolescents. Aquest to humà i algunes confidències personals ofereixen una mirada senzilla i molt propera del fenomen Hombres G, un grup que va marcar una època en la música espanyola.
