Al llarg dels anys, l’Adela i la Victoria viuen una història d'amor impossible, i són fortament castigades per la Llei i per la societat dels anys 60 i 70 a Espanya. No obstant això, malgrat tots els impediments, no es poden oblidar l'una de l'altra.
Crítica:
‘Cel meu, infern teu’ porta la seva història d'amor prohibit en el franquisme
al Festival de Cinema d'Alacant
ALACANT. Cel meu, infern teu, del director Alberto Evangelio, és la segona pel·lícula que projectarà el Festival Internacional de Cinema d'Alacant a Secció Oficial. Una història costumista sobre l'amor prohibit i les diferències de classe a l'Espanya dels anys seixanta i setanta.
Aquest llargmetratge [...] narra la història de l'Adela i la Victòria, que al llarg dels anys viuen una història d'amor impossible. Són fortament castigades per la llei i per la societat dels anys 60 i 70. No obstant això, malgrat tots els impediments, no es poden oblidar l'una de l'altra.
"Em vaig emocionar molt en llegir el guió, pensant en el patiment de l'època, com no els permetien estimar lliurement. Dins del drama que pot suposar, la pel·lícula aporta molta llum, té el seu costumisme, la seva foscor de l'època, però també llum, la llum que aporten les protagonistes", comenta Alberto Evangelio.
La pel·lícula compta amb un repartiment encapçalat per Tània Fortea, Sandra Cervera, Víctor Palmero i Antonio Hortelano. El guió és obra d'AnaPiles i Noelia Martínez; els productors són Beniwood Produccions, Benecé Produccions, Dacsa Produccions. El director de fotografia és Guillem Oliver i la música és obra de Joana Subirats Ivern.
L'actriu Tània Fortea ha definit la pel·lícula com “un thriller romàntic” i ha reivindicat la necessitat de seguir fent cinema sobre temàtica LGTB; una cosa que també ha fet l'actor Víctor Palmer, qui ha destacat que: "encara que la societat afortunadament ha avançat, encara queda feina per fer en aquesta matèria. Hem avançat en comparació amb l'època del franquisme que relata la pel·lícula, on existia la llei de perillositat social, però encara queda feina per fer".
Sandra Cervera, una de les protagonistes, ha parlat sobre com va ser el rodatge, “van ser quatre setmanes molt intenses, però l’Alberto transmetia molta tranquil·litat malgrat la intensitat de la feina, a més, sempre ens deixava molta llibertat dins del guió”.
El director també ha parlat sobre el seu pas pel Festival Internacional de Cinema d'Alacant, en el qual havia participat en el passat amb curtmetratges. "Per a mi és una fantasia ser aquí, primer perquè soc d'Alacant, i em sento a casa, i després per l'ambient que es respira, perquè és un festival que ha crescut moltíssim amb els anys", ha finalitzat Alberto Evangelio.
