Andrew Dyer és un escriptor que fa vint anys que no escriu ni surt de casa. En aquell temps va tenir un fill fora del matrimoni, va perdre la seva pacient esposa i es va distanciar dels seus altres fills. Després de la mort d'un vell amic i agreujat el seu alcoholisme, pren consciència de la seva mortalitat i decideix reunir per primera vegada tota la família. Els seus fills grans, en Richard i en Jamie, tornen amb recel, convençuts que el seu pare vol reconciliar-se i netejar la seva consciència. No obstant això, l’Andrew els sorprèn amb una revelació que transforma completament la història familiar.
Crítica:
Nova pel·lícula de Pablo Trapero a TIFF
La conjunció d’ambdós es tradueix en una obra que combina tensió dramàtica, reflexions existencials i una subtil picada d'ullet a la ciència-ficció, sense perdre l’arrelament humà que dona sentit a tot el relat.
Dirigida per Pablo Trapero, cineasta argentí reconegut per Carancho (2010), Elefante blanco (2012) i El clan (2015), & Sons representa un nou desafiament en la seva filmografia, com ho és filmar per primera vegada en anglès, en un registre que barreja intimitat amb fantasia. El guió, a càrrec de Sarah Polley, —directora de Women Talking i una de les veus més sensibles del cinema contemporani—, adapta la novel·la homònima de David Gilbert, un text celebrat per la seva mirada incisiva sobre la família, la paternitat i el pes del llegat.
Des del començament, el projecte cridava l'atenció per reunir dos creadors amb sensibilitats diferents: Trapero, habituat a retratar universos tensos i realistes, i Polley, amb un estil més contemplatiu i emocional. La conjunció de tots dos es tradueix en una obra que combina tensió dramàtica, reflexions existencials i una subtil picada d'ullet a la ciència-ficció, sense perdre l'arrelament humà que dona sentit a tot el relat.
La història se centra en Andrew Dyer (Bill Nighy), un novel·lista consagrat que fa vint anys va decidir abandonar l'escriptura i es varetiraral punt més alt de la seva carrera. Des d'aleshores, viu gairebé com un fantasma a casa seva, reclòs en un estudi que funciona com a santuari i presó alhora, envoltat de d’interminables prestatges de llibres. El desgast físic i emocional, accentuat per l'alcohol i la soledat, l'han portat a un estat de progressiva autodestrucció.
L’Andrew conviu únicament amb el seu fill petit, l’Andy Jr. (Noah Jupe), un adolescent que carrega amb el pes d'acompanyar un pare distant i debilitat. La proximitat a la mort el fa convocar els seus altres dos fills, en Richard (Johnny Flynn) i en Jamie (George MacKay) a tornar a la llar familiar. La notícia que l’Andrew té per a ells serà el detonant d’un retrobament tan dolorós com revelador. La reunió, lluny de portar pau, reobre velles ferides i obliga cada fill a confrontar no només la figura paterna, sinó també la seva pròpia identitat.
El guió juga amb una premissa universal: què passa quan els fonaments de la nostra vida trontollen perquè descobrim que han estat construïts sobre una mentida? Aquesta pregunta guia el relat i l'omple de matisos. El desconcert inicial es transforma en ràbia, però de mica en mica sorgeix la possibilitat d'acceptar, comprendre i, eventualment, perdonar. La pel·lícula mostra aquest trànsit de manera orgànica i alterna moments d'humor àcid amb instants de gran dramatisme.
Les actuacions sostenen amb fermesa aquesta exploració, i cal ressaltar la participació breu però contundent d'Imelda Staunton, com l'esposa de l'Andrew que il·lumina la història amb la seva presència.
