Qui és aquest jove i valent pianista? Qui és aquest compositor polonès que transcendeix el poder de la música? Qui és aquest estel que fa que tots els ulls parisencs es girin cap a ell? Li diuen Chopin. És el centre de totes les converses, la figura més romàntica de les nits decadents de París. Quan els seus pulmons comencen a sagnar, Chopin sap que els seus dies estan comptats. Compondre es converteix en la seva única obsessió. El rellotge, que avança ràpidament, l'empeny a revolucionar la música.
Crítica:
Chopin, Chopin!, una vida entre la música i la mort
Chopin, Chopin! Dirigida per en Michał Kwieciński i protagonitzada per l’Eryk Kulm ha clausurat la 22a edició del Festival de Cinema de Sevilla.
París, 1835. Ens trobem amb un artista en plena joventut i en el seu màxim apogeu com a creador. És aclamat pel públic que abarrota els seus recitals de piano, i són molts els que volen tenir-lo com a professor de música. En aquest context, es podria equiparar Frédéric Chopin com una estrella del rock. Tanmateix, la malaltia, aquella que l'ha perseguit tota la vida, marcarà els seus últims anys, i sobre això ens parla el film Chopin, Chopin!, de Michał Kwieciński. Aquest ha estat el triat per clausurar la 22a edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla.
Aquesta producció va ser estrenada el mes d'octubre passat a la seva Polònia natal, amb un gran èxit de públic. Fet que s'entén després del veure-la. Kwieciński ens ofereix un retrat psicològic de Chopin, i no un biopic com pot semblar en un primer moment. 'Eryk Kulm aconsegueix convertir-se completament en el compositor durant els 133 minuts de metratge. Perquè més que interpretar, el jove actor es transforma completament en ell, regalant a l'espectador un treball excel·lent i sublim, amb què es gaudeix i es pateix a parts iguals. Costa de creure que es pugui arribar a aquests nivells de mimetisme. Fins i tot és ell mateix qui toca el piano, aconseguint més naturalitat i veracitat si és possible, gràcies a la formació que va rebre quan era un nen.
Com dèiem, aquest llargmetratge és un retrat psicològic del compositor polonès. Ens mostra un Chopin per al qual la seva vida ha estat la música. Tocava des de molt nen, i la va tenir com una sanadora cada cop que la malaltia apareixia. Se'ns presenta una persona que intenta lluitar contra el seu futur, contra una mort prematura i anunciada després del diagnòstic de la tuberculosi, quan només tenia 26 anys.
També cal fer esment del tractament que la pel·lícula dona a les relacions d'amistat i admiració recíproca amb el també compositor i pianista Franz Liszt i la sentimental amb l'escriptora George Sand.
Chopin, Chopin! és una pel·lícula per gaudir-ne en pantalla gran, des de la butaca d'un cinema. La banda sonora, tant la creada per l'artista alemany Robot Koch (amb tints de música electrònica), com per les peces del mateix Frédéric Chopin, guanyen molt més amb el so que ofereix una sala. A això cal sumar-hi la fantàstica fotografia, el dinàmic muntatge o el meravellós vestuari.
