Basada en la novel·la d’Honobu Yonezawa. Al Japó del segle XVI, el senyor Murashige Araki, assetjat al seu castell, ha de fer front a una sèrie de crims misteriosos. Per descobrir què està passant, es veurà obligat a establir una incòmoda aliança amb Kanbei Kuroda, un brillant però perillós estrateg empresonat a les masmorres del castell.
Crítica:
Kiyoshi Kurosawa reinventa el drama històric
El cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa enlluerna a Canes amb una adaptació d'Honobu Yonezawa que barreja la intriga palatina i el suspens clàssic.
Kiyoshi Kurosawa, un director conegut per la seva versatilitat, ha sorprès al Festival de Canes amb El samurai i el presoner, una adaptació exuberant de la premiada novel·la d'Honobu Yonezawa. Ambientada al segle XVI, durant la convulsa era Azuchi, la pel·lícula narra la rebel·lió d'Araki Murashige contra el poderós Oda Nobunaga. Lluny de ser una cinta d'acció convencional, el film s'estructura com un elegant drama de “castell tancat” on la política, la traïció i l'honor s'entrellacen en una narrativa que se sent sorprenentment moderna.
Misteris estacionals en una fortalesa assetjada
La trama se centra en el duel intel·lectual entre Murashige, el senyor del Castell d'Arioka, i Kuroda Kanbei, un brillant enviat de Nobunaga que acaba empresonat a les masmorres. Al llarg de les quatre estacions de l'any, Murashige acudeix al seu presoner per resoldre una sèrie d'enigmes aparentment sobrenaturals fletxes impossibles, desaparicions i morts per llamps que amenacen la moral de les seves tropes. Aquest enfocament permet a Kurosawa explorar la psicologia de dos homes brillants atrapats en un codi samurai que tots dos comencen a qüestionar.
Un repartiment estel·lar i una posada en escena impecable
La pel·lícula destaca per les interpretacions de Masahiro Motoki, qui aporta un carisma conflictiu al senyor Murashige, i Masaki Suda, que brilla com l'astut Kanbei. La direcció de fotografia utilitza la llum i els espais minimalistes del castell per crear una atmosfera opressiva i sofisticada, elevant la producció per sobre dels estàndards habituals del gènere. Amb un guió que reflexiona sobre el sacrifici i la veritable naturalesa del lideratge, Kurosawa lliura una obra que confirma el seu mestratge visual.