Medalla d'or

Als Estats Units fa dècades que converteixen en inoblidables pel·lícules les gestes dels seus herois esportius, com Muhammad Ali, Jesse Owens, Tonya Harding o les germanes Williams. Allà qualsevol gesta amb sabatilles, guants o una raqueta acaba tenint el corresponent biopic amb música èpica i mirada a l'horitzó. Espanya, en canvi, ha estat molt més tímida a l'hora de portar a la pantalla gran les gestes dels seus campions. Per això resulta especialment benvinguda aquesta cinta, que rescata l'extraordinària història de Sandra Sánchez, esportista que va desafiar totes les convencions per convertir-se, quan molts ja pensaven en la retirada, la millor especialista de kata del món i conquistar l'or olímpic als 39 anys, a Tòquio.

La pel·lícula arrenca amb una Sandra nena que té clar que entre el tutú i el quimono no hi ha color: on altres veien una futura ballarina, ella veia cops a l'aire, disciplina i arts marcials. Les seves aptituds per al karate fan que la federació s'interessi per ella i la vulgui enviar a competicions internacionals, però la vida li col·loca un combat molt més dur: la seva mare és diagnosticada de càncer i la Sandra decideix quedar-se al seu costat. Una decisió humana que, paradoxalment, acaba deixant-la fora del circuit esportiu i la col·loca en una mena de "llista negra". Però si alguna cosa caracteritza la Sandra és que mai va entendre la paraula impossible com una ordre, sinó com una invitació. Pren com a entrenador Jesús del Moral, amb qui començarà una nova etapa d'entrenament, basada en la perfecció tècnica, la preparació mental i una anàlisi gairebé quirúrgica dels seus rivals.

El director Aritz Moreno (Ventajas de viajar en tren) canvia aquí el surrealisme per un to molt més clàssic per narrar l'extraordinària trajectòria de la campiona espanyola. El director evita convertir la vida de la Sandra en un simple àlbum de medalles i posa el focus en allò que realment sosté una campiona: sacrifici, constància i una confiança tan ferma que gairebé necessita llicència pròpia. La pel·lícula funciona millor quan retrata la persona que quan intenta posar-se la capa d'epopeia olímpica. Un dels seus encerts més grans és en les escenes de competició, on aconsegueix acostar a l'espectador una disciplina poc coneguda per al gran públic. El kata, a diferència del combat (kumite), no enfronta dos karatekes sobre el tatami, sinó que consisteix a executar una sèrie de moviments tècnics que simulen una lluita contra adversaris imaginaris. Una mena de duel contra fantasmes en què no n'hi ha prou de colpejar l'aire: cal convèncer els jutges que aquest aire acaba de rebre la pallissa de la seva vida.                                                   

Després de treballs correctes en títols com [Rec] 2, Andrea Ros troba aquí una oportunitat per demostrar la seva versatilitat amb el desafiament d'interpretar a Sandra Sánchez, una dona que va desafiar els prejudicis d'edat i va demostrar que a l'esport mai no és tard per donar el cop mestre. Al seu costat, Patrick Criado aporta magnetisme a Jesús del Moral, entrenador i company de vida de la campiona, mentre que intèrprets com Pilar Castro i Ernesto Alterio compleixen amb solvència en els seus papers secundaris.

Juan Luis Sánchez – decine21.com