Casa Bloc, referència internacional de l’arquitectura racionalista dissenyat per GATCPAC (Sert, Torres Clavé i Subirana), va ser el primer habitatge social construït a Espanya en els anys 30. Però el projecte de Casa Bloc va ser interromput per la Guerra Civil i va acabar com una residència per a vídues i orfes de la Guàrdia Civil, que va romandre activa fins al 2015. A l’actualitat, Hàbitat3, una fundació que gestiona habitatges socials, està duent a terme la rehabilitació de part de l’edifici per recuperar l’esperit original i convertir-lo en un refugi per a persones en risc d’exclusió social.
(15-L)
Crítica:
Un documental recupera la història de la Casa Bloc i el seu projecte d’habitatge social
La Fundació Hàbitat3, impulsora del projecte, el presenta com “un exemple de la necessària col·laboració publicoprivada per garantir el dret a l’habitatge”
El documental relata la rehabilitació de l’emblemàtic edifici de Sant Andreu (Barcelona) i l’arribada de les persones en risc d’exclusió que ara hi viuen.
[...] Es tracta d’un documental sobre el projecte Llar Casa Bloc, la rehabilitació de dues plantes de l’antiga residència de la Casa Bloc del barri de Sant Andreu de Barcelona per obtenir 17 pisos de lloguer social que s’han destinat a una trentena de persones en risc d’exclusió.
El documental relata la rehabilitació de l’edifici i, sobretot, l’arribada d’algunes de les persones en situació de vulnerabilitat que hi han trobat una nova llar. Tal com diu el títol, és la història de la rehabilitació d’un edifici i d’una idea. I és que, concebuda als anys 30, la Casa Bloc ja va ser dissenyada per acollir habitatge social. El documental inclou imatges històriques de Josep Lluís Sert, un dels arquitectes del grup GATCPAC, impulsors d’un projecte social innovador amb vivendes funcionals pensades per donar un allotjament digne als obrers que malvivien en barraques. La Guerra Civil, però, va aturar el projecte. El règim franquista es va fer seu l’edifici i Casa Bloc es va convertir, als anys 40, en una residència per a militars, vídues i orfes de la guerra. L’any 2000, va tornar a ser titularitat de la Generalitat i, anys més tard, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Incasòl, en va cedir dues plantes a la Fundació Hàbitat3 per fer-hi habitatge social.
[...] En paraules del seus directors, “hem volgut captar un diàleg, per fi possible, entre uns joves arquitectes que van idear l’edifici i els i les residents que ara l’habiten. Després de dos anys de treball i amb més de 100 hores de metratge, esperem poder revelar (en part) aquells ideals racionalistes i innovadors que es van ocupar de dignificar un habitatge mínim i funcional, atorgant autonomia als seus habitants.”