Montse (Emma Vilarasau) está emocionadísima porque está a punto de pasar un fin de semana con toda la familia en su casa de Cadaqués, en la Costa Brava. Está divorciada hace tiempo, su ex tiene una nueva pareja, sus hijos han crecido y hace tiempo que hacen su vida sin hacerle ningún caso, pero a Montse nada ni nadie conseguirá fastidiarle los ánimos; hace demasiado tiempo que espera este momento, demasiado tiempo que sueña con él: éste fin de semana será sí o sí un fin de semana ideal... aunque para ello tenga que quemarlo todo.
Crítica:
”Casa en flames” o com incendiar-nos en família
Tot crema, tot crema. A la família de la Montse (Emma Vilarasau), tots viuen amb un ressentiment a dins que intenten portar-lo com poden. Família burgesa de Barcelona, es reuneixen a casa seva de Cadaqués, la qual la Montse vol vendre ja que no la gaudeixen com abans. La Montse aprofita aquest cap de setmana en família per reconnectar amb tots ells, per acostar-se, per compartir. Un cap de setmana, a Cadaqués, que, sigui com sigui, intenta que els torni als seus dies familiars. Uns dies que no tornaran, malgrat l'afany de la Montse. Fal·lera que la portarà a fer de tot per mantenir la desestructurada família unida, fins i tot a cremar-ho tot, fins i tot a posar la “casa en flames”.
Una casa que representa la unió del passat i la desconnexió en el present. Una desconnexió d'uns individus que s'han perdut en les seves preocupacions terrenals però també en les seves projeccions futures del que hauria d’haver estat i no va ser. Una casa que, com a símbol d'unió inconnexa, mostra el desarrelament de cada persona que la integra aquest cap de setmana. El pare (Alberto San Juan) que manipula les situacions a favor seu, el fill (Enric Auquer) arrossegat per la demanda d'atenció constant que necessita, la filla (Maria Rodríguez Soto) intentant escapar d'una vida que l'encasella i la sentència, i la mare (Emma Vilarasau) intentant unir els trossos d'una vida que creia que justificava la seva existència i que veu que se li esvaeix entre els dits.
Dani de la Orden, amb guió d'Eduard Sola, fan una pel·lícula coral amb un balanç excel·lent de veritat i humor en cada personatge. Una mostra de la desestructuració d'una família on els llaços que els uneixen s'han reformulat -a pesar que els llaços que ells mateixos creuen que els uneixen ja no són vàlids- i on les relacions xoquen de cara amb les temàtiques que ens travessen personalment.
I és que, com a 'casa en flames', cremar-ho tot, incendiar-nos, reduir-ho a cendres per renéixer pot ser que sigui la millor opció per seguir endavant. Sempre endavant.
