La història de les mil cares de la Sagrario, mariscadora de la ria de Ferrol, ens enfronta a una mare díscola, una òrbita familiar en perpetu desassossec i a un judici per adulteri als 33 anys, el 1972, a causa de la filla que té amb el seu amant, un fuster “digne d’estimar”. Com una nova Antígona, la Sagrario se situa fora de la regla i amb la seva desobediència reclama la llei encara no escrita alhora que el desig. En el fons, la igualtat amb les de “dalt” que ningú critica. (Atalante)
Crítica:
La mariscadora que va conquistar la seva llibertat sexual al Ferrol de 1972
Margarita Ledo Andión ha presentat al Festival de Cinema Europeu de Sevilla Prefiro condemnar-me, sobre Sagrario Ribela, la mariscadora que va tombar el Tribunal Eclesiàstic
A l'Espanya de 1976, encara hi havia fins a 350 dones a la presó acusades dels anomenats "delictes específics" de les dones: avortament, prostitució i adulteri.
A una dona que havia enganyat el seu marit li podien caure fins a sis anys de presó, mentre que, a la inversa, l'home només podia ser acusat d’amistançament –una relació contínua–, i a més a més, en el cas de l'home, havia de quedar demostrat. Per això sorprèn que, quatre anys abans, una simple mariscadora com Sagrario Ribela aconseguís imposar-se al Tribunal Eclesiàstic davant del qual va comparèixer acusada d'adulteri. Tenia una carta a la màniga, la va fer valer, i contra tot pronòstic es va convertir en la primera dona que aconseguia divorciar-se a El Ferrol.
De tot això tracta el "documental de creació" Prefiro condenarme, que va obrir la secció Nuevas Olas del SEFF, i arriba als cinemes el proper 22 de novembre. Un objecte bell i heterogeni, signat per Margarita Ledo Andión (Castro de Rey, 1951), que mostra com una dona maltractada va aconseguir alliberar-se del seu marit, quan el hauria estat normal és que la prenguessin per boja, literalment. És a dir, que la tanquessin en un manicomi, com pretenien els advocats del marit.
