Van jurar que no es veurien les cares mai més però, per una quantitat raonable de diners, estan disposats a fer una excepció. Els germans Osorio, glòries oblidades de la música electrònica dels 90 amb el grup Supergalactic, anys després han tocat fons, totalment oblidats. Quan els contracten per anar junts a fer el pregó al seu poble natal no s’imaginen el que els ve a sobre. Les seves intencions d'arribar, guanyar diners i sortir corrent es veuen truncades per plans secrets, hordes de fans i tradicions ancestrals.
(Filmaffinity)
Crítica:
El conjunt aconseguit sota la pertinent direcció de Dani de la Orden és funcional però no aspira més que a perllongar el que ja coneixem dels humoristes que el lideren. I en aquesta limitació buscada potser hi ha el secret del seu bon funcionament com a comèdia per al públic nacional, que segur que acudirà a veure-la sense falta en les diferents finestres on s'estreni.
El pregón embasta esquetxos, personatges i situacions que podrien formar part de qualsevol dels seus diversos programes de televisió, jugant amb el coneixement que la majoria del públic té tant dels actors protagonistes com de les situacions proposades. Col·locats en un entorn que provoqui un contrast, les festes d'un poble i els seus costums tradicionals, embasten diverses situacions divertides en un guió innocu i amb certs tocs sentimentals.
La cinta no té altra pretensió que la de l'entreteniment senzill i blanc, en la línia de tot el que surt de la productora de Buenafuente, i ho aconsegueix. I fins i tot cal agrair-li aquesta honestedat evitant el rosari de cameos i gags gratuïts habituals d'aquest tipus de productes, així com pecar d'un minutatge excessiu que doni lloc a equívocs a l'espectador.
Per gaudir-la sense complexos en una tarda de calor d’aquest estiu.
