21/10/2025 - El primer llargmetratge d'Ugo Bienvenu, presentat a Canes i triomfador a Annecy, és una joia de l'animació que barreja harmoniosament E.T. i Miyazaki amb un toc de Scooby-Doo

"Un nen que cau del cel… Com n’és, d’important, això? És un mag o un àngel?" Igual que el seu protagonista, que arriba des d'un futur molt llunyà i travessa l'espai-temps difractant la llum en el fulgor d'un meravellós arc de Sant Martí, la irrupció de l'autor de còmics Ugo Bienvenu al món dels llargmetratges d'animació amb Arco és una revelació divina. La pel·lícula, presentada com a projecció especial a la selecció oficial de Canes i guanyadora del premi Cristal a Annecy, s'estrena als cinemes francesos el 22 d'octubre.

Aquesta pel·lícula de gran bellesa visual i rica en detalls discrets aconsegueix crear la seva pròpia ona mitjançant una intel·ligent i dinàmica senzillesa, bevent de les millors fonts dels mestres de l'animació (amb Hayao Miyazaki al capdavant), dels grans mites que alimenten l'inconscient col·lectiu i mantenen el vincle entre la infància i el món adult, i de les preocupacions crucials del present relacionades amb les amenaces climàtiques que pesen sobre el planeta Terra.

"—En quin any estem? —Al 2075". El guió, escrit pel mateix director juntament amb Félix de Givry (tots dos també al capdavant de la producció), es desplega sobre l'original matriu d'un doble esdevenir. L’Arco, que desobeeix els seus pares perquè encara no té l'edat requerida (12 anys) per viatjar en el temps, roba l'equip necessari (una capa arc de Sant Martí adornada amb un diamant) i es veu catapultat al passat, al cor d'un bosc proper a la petita ciutat on viu l’Iris. Aquesta última, una nena de la seva mateixa edat, somia que “les coses canviïn” a la seva vida quotidiana d'hologrames, cases sota cúpules per protegir-se dels greus trastorns climàtics (tempestes, incendis) i robots que substitueixen —com mainaderes, professors, policies, etc.— els adults absents per excés de feina. Aquests dos joves protagonistes es donen l'oportunitat de conèixer-se, i l'Iris intentarà ajudar l’Arco a tornar. No obstant això, tres misteriosos personatges també segueixen la pista del noi arc de Sant Martí, la presència del qual provoca a la ciutat certes interferències…

Arco, que constitueix un meravellós i poderós relat de pas a l'adultesa —sota una subtil aparença de despreocupació—, aconsegueix l'equilibri perfecte entre el vertiginós encadenament de peripècies (secrets, experiments, persecucions, etc.), l'humor i el romanticisme innocent, els missatges del futur (“tot està sota l'aigua; vivim als núvols, sobre plataformes ancorades a grans pilars, com en arbres gegants, en cases rodones —com closques de tortuga— amb amplis jardins”), els perfums encisadors (comprendre el llenguatge dels ocells), i les fugaces reflexions sobre la història de la humanitat i els desafiaments contemporanis de l'acceleració tecnològica i les convulsions climàtiques. Tot això queda recollit en una màgica i fascinant animació pop en 2D que marca l'aparició d'un cineasta nascut sota molt bones estrelles.                                                                                  

Fabien Lemercier - cineuropa.org