José Mota sorprèn amb una comèdia familiar a la qual portar els nens sense vergonya

Entronca amb 'Ser o no ser', 'El gran dictador' o 'La vida és bella'.

Davant la triomfal comèdia popular familiar dels darrers anys, en general, d'un estrident costumisme d'acudits grossers i situacions de xarxes socials, el debut com a director de José Mota, estrella de la televisió des de fa dècades, sorprèn: una pel·lícula de notable acabat tècnic i formal, amb una preciosa fotografia de Kiko de la Rica, que pretén entroncar no amb les pel·lícules de Parchís sinó amb Ser o no ser, El gran dictador, La vida és bella i ¡Ay, Carmela!

Si robes, roba als bons. I en Mota ho fa a Arriba Tutto amb bon gust, envoltant-se d'un grapat d'excel·lents còmics (amb Karra Elejalde al capdavant), reclutant un nen fantàstic (Pablo Cabello) i endinsant-se en els desastres de les guerres i dels feixismes amb una història ambientada en luxoses localitzacions de Toledo en tres temps: 1902, 1939 i 1941.

Sense por de la recerca de la llàgrima, Mota no acaba de graduar el sentimentalisme en algun moment massa mel·liflu, però la seva comèdia dramàtica d'equívocs i disfressa, confrontant la imaginació i la realitat, amb una mica de l'humorisme absurd de Wenceslao Fernández Flórez, és una peculiar alenada d'aire fresc. I un bonic homenatge als còmics de la llengua.   

Javier Ocaña – 20minutos.es