L’Auri és mestressa de casa, amb una rutina dedicada als altres. Mentrestant, el seu marit s'entreté amb la idea de convertir el seu net en un futbolista milionari, el seu fill brega amb la frustració de fer-se gran per complir els seus objectius i la seva nova nora, una jove molt cool, vol triomfar com a tatuadora. En aquesta família tots somien, menys l’Auri. Però quan compleix els 65 rep per primera vegada "diners propis" i comença, sense previ avís, la seva particular revolució. Armada amb la seva nova targeta de dèbit està decidida a donar curs als seus capricis i assaborir una nova forma de llibertat. A la seva manera.
Crítica:
Violeta Salama (‘Auri’): “No és justa idea del cinema petit”
Violeta Salama presenta al Festival de Màlaga el seu darrer film, Auri, seleccionat a la Secció Oficial Fora de Concurs. La cinta narra l'alliberament íntim d'una mestressa de casa que decideix desaparèixer de casa i recuperar visibilitat. Protagonitzada per Cristina Marcos i Karra Elejalde, la directora malaguenya reivindica un cine social explicat amb subtilesa i sense discursos explícits.
Estrena i vincle familiar
L’estrena va tenir lloc a Màlaga el 9 de març de 2026, la setmana del 8M, un moment simbòlic per a un títol que aborda la condició femenina des de la quotidianitat.
Salama manté un llaç estret amb el certamen. El seu pare, Moisés Salama, ha dirigit durant anys la secció de Documentals, fet que converteix l'estrena en un esdeveniment familiar i professional.
Tot i que la història va ser concebuda pensant en el barri malagueny d’El Molinillo, la producció va acabar rodant-se a les Canàries per raons logístiques i fiscals. La cineasta assegura que el proper projecte sí que es gravarà a la seva ciutat natal.
Un retrat íntim i sense grandiloqüències
La protagonista, l’Auri, no apareix com un emblema feminista ni com a portadora d’un manifest. El seu canvi es construeix des de la quotidianitat, després de rebre una suma de diners que li permet plantejar-se altres opcions vitals.
Salama destaca que el guió, signat per Samuel Pinazo, respecta aquesta delicadesa: la transformació es mostra amb petits gestos més que no pas amb proclames.
Un cinema social explicat amb lleugeresa
Per a la realitzadora, l’objectiu és que el missatge social arribi sense sermons. Prefereix tons que facilitin la connexió amb audiències àmplies.
Auri funciona com a exemple d'aquest enfocament: una història sobre decisions personals que, sense estridències, planteja preguntes sobre els rols i la visibilitat femenina.