El realitzador Joaquín Mazón, que debutarà al cinema amb Cuerpo de élite, ha presentat avui [23/4/16] a Màlaga uns minuts de la pel·lícula que s'estrenarà a l'estiu que ve, amb dues escenes d'acció molt a l'estil americà i uns diàlegs divertidíssims que juguen amb la regionalitat dels seus protagonistes.

Perquè Cuerpo de élite, ha explicat Mazón, responsable de la sèrie de televisió Ahí abajo, és, en efecte "una comèdia regional" on es fa un pas més enllà de "Euskadi i Andalusia", apunta Mazón que, en qualsevol cas, aclareix que la seva pel·lícula no té cap intenció política.

"Aquesta pel·lícula es diferenciarà d'altres sobretot perquè és un humor molt espanyol, però està molt actualitzat", apunta María León, en la sèrie de televisió amb Mazón i aquí convertida en Lola, una guàrdia civil sevillana, "una campiona de Coria del Río, molt segura de si mateixa que patirà una transformació i descobrirà una cosa que no s'espera d'ella mateixa: s’enamorarà", revela León.

Amb ella, Miki Esparbé, Santi, "un agent de mobilitat madrileny, que creu que és el superheroi de la pel·lícula de la seva vida i no és ni figuració amb frase", explica l'actor català [...]. Per al català, Cuerpo de élite té una virtut respecte a altres comèdies espanyoles i és que no es parodia l'acció; l'acció que hi ha -que és molta- és "de veritat, conviu amb els diàlegs i li dóna més veritat".

I l'actor bolivià Juan Carlos Aduviri, que va treballar a También la lluvia i veurem aviat a Oro, és aquí Byron, un equatorià molt espanyol, legionari i nacionalista radical, mentre Jordi Sánchez, Pep, "és un saldo de persona a qui no estima ningú", assenyala l'actor.

Falta el basc, un ertzaina de nom Gorka, Andoni Agirregomezkorta, que "creu que està infravalorat i vol donar més de si, per això -afegeix l'actor de Vaya semanita- rep una oferta que no pot deixar d'acceptar, perquè "és molt basc i a un basc no se li pot dir que no hi ha h...", riu l'actor.

Un Cuerpo de élite organitzat per error, un ministre d'Interior, Carlos Areces, i el seu ajudant, Joaquín Reyes, que ha de buscar una bomba perduda i sense detonar.

"Però la seva primera missió és entendre’s a si mateixos", aclareix el director, que afegeix que, des del principi, van tenir "clar" que "era una comèdia de personatges, molt nostra, i d'aquí els diferents accents", a destacar la graciosíssima escena en la qual Pepa Aniorte fa intel·ligible les seves explicacions en murcià gràcies a un invent propi del professor Bacterio.

"El repte era no quedar-nos només en els clixés autonòmics -ha comentat Adolfo Valor, guionista al costat de Cristóbal Garrido, i aquí cada un té la seva entitat, però el que els fa interessants és que tenen les seves tares personals". [...]

EFE – La Vanguardia