L'anhel de reconeixement i reconnexió

Ildikó Enyedi presenta una pel·lícula sensitiva sobre la percepció i la comunicació

Al costat de Recién nacidas, l'equador de la Secció Oficial de la 70 Seminci tanca aquest dimarts amb Silent Friend, el nou treball de la directora Ildikó Enyedi (En cuerpo y alma) que vertebra una proposta molt sensorial i, paradoxalment, humanista, vertebrada entorn d'un ginkgo mil·lenari i l'efecte que causa en tres moments temporals molt diversos al llarg de la història, mentre evidencia reflexions sobre, entre altres temes, l'anhel de reconnexió i reconeixement: «Ni aquesta ni cap de les meves altres pel·lícules pretén establir cap base o ensenyar alguna cosa», ha asseverat la cineasta hongaresa en conversa amb els mitjans.

Més enllà del mantra de plantejar preguntes i no donar respostes, els indicis del film són merament sensorials. «Volíem fer una pel·lícula sensitiva, que parlés als nostres sentits, més enllà de la imatge i el so, per la qual cosa era evident que havíem d'experimentar amb diversos llenguatges cinematogràfics», explica. «Havíem de bolcar la textura de les imatges, perquè indirectament, en lloc de línies argumentals i paraules, podem explicar molt de la condició humana a través de la imatge i del so».

Una cosa a la qual, com qualsevol experiment, tota absència de condicionant extern ajuda: «Assistir a una sala de cinema és una experiència hipnòtica: tens una gran oportunitat de trobar-te dins d'una realitat alternativa», valora la cineasta. «Aquesta mena d'experiència ens obliga a estar oberts a altres formes de vida... i també a altres éssers humans; i el cinema suposa una eina fascinant per obrir-nos».

Viu debat

Davant la necessitat d'explorar un nou territori, va ser en conversa amb un dels protagonistes, Tony Leung Chiu-Wai, on es va trobar una de les claus que s'amaguen darrere de la pel·lícula; no sobre el seu paper sinó sobre el que hi ha darrere de la pel·lícula: «Un cop em va preguntar quina era la diferència entre la filosofia oriental i l'occidental, i crec que aquesta última recorre sovint a la idea d'estar separat de la naturalesa, de si mateix o de certs elements». És, en paraules d'Enyedi, alguna cosa que té a veure «amb el control i amb l'ànsia de tornar a connectar amb la llibertat, amb apercebre’s de certa mena de coexistència i de reconeixement davant d'altres formes de vida». Això ressona en ple segle XXI, quan ens trobem «amb un debat molt viu sobre reconèixer l'altre com un igual; el primer pas per a la comunicació».                                

Samuel Regueira - elnortedecastilla.es – 28/10/2025