L’Andrés (Dani Rovira) viatja a un poble del País Basc per treballar com a professor de música. El primer dia de classe pateix un xiulet fort a l'oïda: és càncer. Per rebre tractament s'ha de desplaçar a l'hospital de Bilbao amb El bus de la vida, un vell autocar conduït per la Mai (Susana Abaitua), que trasllada gratuïtament tots els pacients de la zona. Gràcies a les rialles, confidències i experiències musicals compartides amb els seus companys de viatge, l’Andrés anirà obtenint la força necessària per enfrontar-se a les pors i arribar a complir el somni de pujar a un escenari. El bus de la vida està inspirat en una història real. (A Contracorriente)
Crítica:
Ibon Cormenzana posa en marxa “El bus de la vida”
06/04/2023 - El bilbaí dirigeix una feelgood movie plena de cançons i interpretada per Dani Rovira, Susana Abaitua, Elena Irureta, Antonio Durán “Morris” i Andrés Gertrúdix, entre d'altres
El director i productor bilbaí Ibon Cormenzana (que l'any passat va estrenar dues pel·lícules, La cima i Culpa) va començar, el mes de març passat, el rodatge –de set setmanes– a Orduña (Biscaia) del seu cinquè llarg com a director, titulat El bus de la vida. En són protagonistes Dani Rovira (vist recentment a la comèdia Cuidado con lo que deseas), Susana Abaitua (El comensal), Elena Irureta (que dimecres 5 d'abril va estrenar a Espanya De Caperucita a loba), Antonio Durán “Morris”, Nagore Aramburu i Andrés Gertrúdix, més la col·laboració especial de Roberto Álamo. A més, cançons originals de l'actriu Manuela Vellés i d'artistes com Kase O, Los Chikos del Maíz, Fito y Fitipaldis, Chill Mafia o Rigoberta Bandini amaneixen la trama.
Edu Solà (La voluntaria, Lunático) signa el guió amb Cormenzana que narra com un professor de música (encarnat per Rovira) que treballa a Madrid s'ha de traslladar a un poble basc per cobrir una plaça en un institut. Amb els 40 anys acabats de fer i sense haver superat mai la por escènica, sent que la seva nova vida l'està allunyant del somni de ser músic. En arribar allà, el primer dia de classe pateix un desmai a causa d'un xiulet fort a l'orella: li diagnostiquen càncer. Per rebre tractament cal desplaçar-se a un centre sanitari de Bilbao en un vell autocar que trasllada gratuïtament tots els pacients de la zona. Gràcies a les rialles, confessions, experiències i pors compartides amb els seus companys de viatge, l’Andrés anirà guanyant força per enfrontar-se per fi a les seves pors i complir el seu somni.
Segons assegura Cormenzana, “aquest projecte va néixer quan fa tres anys vaig viatjar a veure uns familiars i un em va dir que li havien detectat un càncer. Lluny de ser un tema incòmode, va començar a explicar-me com era la seva rutina des d'aleshores: viatjava a l'hospital en un autobús al costat d'altres pacients i aquest vehicle de llum, rialles i complicitat se'l coneix com El bus de la vida”.
“Voltaire recomanava riure's de tot allò a què un no pot posar remei. Doncs el meu familiar havia entaulat amistat amb diversos passatgers i compartir un mateix espai i força temps va facilitar que poguessin riure's entre ells de les seves desgràcies i compartir situacions incòmodes. Un fet que potser era impensable a casa seva i amb els seus amics. Allà mateix, mentre l'escoltava, vaig pensar: “Aquesta història mereix una pel·lícula”, conclou el també productor d'aquesta cinta.
