Ballyfermot, Irlanda, 1960. Una dura comunitat dels afores de Dublín segueix el seu propi ritme, arrelat en tradicions de lleialtat, fe i unió. Les dones de Ballyfermot només tenen un somni temptador per assaborir la llibertat i escapar de la vida domèstica: peregrinar a la sagrada ciutat francesa de Lourdes. I amb una mica d'interferència benèvola del seu descarat i rebel sacerdot, les íntimes amigues Lily, Eileen, Dolly i Sheila són les 'afortunades' a guanyar el bitllet de la seva vida a l'esvalotada nit de la rifa local. (FilmAffinity)
Crítica:
Tornada a la llar
Ballygar, Dublín, 1967. Fins allà arriba Chrissie Ahearn (Laura Linney), que va marxar fa trenta anys als Estats Units i no ha mantingut el contacte amb ningú de l'illa verda. Ara ha mort la seva mare i es retroba amb velles conegudes, especialment amb l'anciana Lily (Maggie Smith) i amb la seva cosina Eileen (Kathy Bates). Però lògicament la rebuda és molt aspra. No obstant això, un viatge a Lourdes organitzat per la parròquia pot fer supurar les rancúnies i els secrets del passat i així permetre la convivència i fer possible la reconciliació.
Agradable comèdia dramàtica dirigida pel dublinès Thaddeus O'Sullivan, que anteriorment ha entregat pel·lícula important com Criminal y decente, Hacia la tormenta o algun episodi de la sèrie Shetland. S'endinsa aquí en terrenys molt femenins amb conflictes d'època i idiosincràsia típicament irlandesa, com la humil religiositat de les protagonistes, de vegades un xic gairebé tan infantil que no deixa d'assemblar-se una mica a la “fe del carboner”. Cada personatge té els seus motius per anar en peregrinació al Santuari de la Verge, encara que potser els miracles que succeeixin no siguin sempre visibles. Tenen el seu fons aquestes paraules del Pare Byrne: “No venim a Lourdes per obtenir miracles, sinó per ser forts quan no es produeixin”.
L'equip de guionistes s'ocupa que El club de los milagros sigui una pel·lícula netament positiva, encara que senzilla i a la seva manera previsible, i a més de la religiositat s’hi toquen temes profunds, com ara la necessitat de compartir el dolor, de sentir-se estimats, del penediment pels errors passats, del trauma de l'avortament, etc. Especial importància obté la qüestió familiar, en una època en què les dones podien ser pràcticament personatges secundaris a la societat i a la família, recloses únicament a la cura dels fills i de la cuina, gairebé sense autonomia ni capacitat de decisió. Els marits s'adonaran de fins a quin punt estaven equivocats.
Tot i que no és una pel·lícula memorable, es veu amb gust en tot moment. Molt hi tenen a veure les actrius protagonistes, totes elles portentoses, encara que de destacar-ne alguna em decidiria per la carismàtica Laura Linney.
