Una tardana tornada a la gran pantalla

El médico II, la seqüela de la pel·lícula de 2013 basada en el llibre de Noah Gordon, dirigida per Philipp Stölzl i protagonitzada de nou per Tom Payne.

Poques vegades tenim ocasió de parlar de seqüeles de grans epopeies històriques basades en novel·les supervendes que volen per lliure, sense ja adaptar la lletra impresa. És el cas d’El médico II, que continua la història del personatge principal d’El médico, que el 2013 va amassar una fortuna superant el milió d'espectadors a Espanya i recaptant més de 50 milions d'euros a nivell mundial. Tot un fenomen internacional que torna dotze anys després comptant novament amb Philipp Stölzl com a director i coguionista, a qui acompanyen en la tasca d'escriptura Jan Berger i Caroline Bruckner.

Els temes a tractar en aquesta continuació de les aventures de Rob Cole són diferents: si la primera entrega se centrava en la sanació del cos, ara hi ha un interès especial per la restauració de l'ànima en persones malaltes, una incipient preocupació per la salut mental i els tractaments relacionats amb l'esperit. D'aquesta manera, hi ha una certa exploració dels límits de la medicina convencional que van més enllà dels coneixements que va adquirir el nostre protagonista en el seu periple a Pèrsia.

El que es manté, però, és una idea seminal: el coneixement és poder i el poder es pot manejar de maneres molt diverses en funció dels interessos. Aquí les intrigues de la cort marcaran l’esdevenir dels esdeveniments.

De tornada a casa?

[…]

El médico II és una pel·lícula atractiva per diversos motius: el més gran de tots és el de continuar la història d'un personatge conegut i donar-li noves aventures. El timing no afavoreix la pel·lícula, perquè arriba molt tard, potser massa, tenint en compte que ha passat més d'una dècada des de l'explosió del fenomen amb la primera adaptació. Aquella ja diferia de la novel·la en diferents punts, però sobretot en el desenllaç (que aquí s’uneix a la continuació d’una manera una mica maldestre per enllaçar les dues històries, tot sigui dit de passada).

El segon punt d'atracció és haver tornat a comptar de nou amb el talent de Tom Payne envoltat d'un repartiment fantàstic: tenim unes quantes de les grans estrelles de Juego de tronos Aidan Gillen, Liam Cunningham i Owen Teale a més d'actrius de la talla d'Emily Cox (The Last Kingdom) i Áine Rose Daly (Jack Ryan).

Però què hi ha de l'aventura? És inevitable fer constar les moltes inconsistències històriques de la pel·lícula, que inventa a rampells el que li dona la gana. El disseny de producció està a l'alçada de les circumstàncies per donar forma als seus 142 minuts de metratge, però la pel·lícula guanya en els espais íntims i en les intrigues palatines on es calibren les estratègies i es manté la tensió emocional.

Tot això tenint sempre en compte els abundants anacronismes i la manca de versemblança històrica, per tant. En altres temps s'hauria considerat una estupenda pel·lícula d'aventures, avui en dia sembla una mica obsoleta, víctima d'un calendari immisericorde que decanta l'interès de les grans audiències per un altre tipus d'històries.          

Raquel Hernández Luján - hobbyconsolas.com