14/05/2025 - CANES 2025: En dirigir l'última pel·lícula del difunt Laurent Cantet, Robin Campillo teixeix una subtil obra sobre un adolescent a la recerca del seu lloc al món

"Esteu tots fent com si no passés res. Jo no soc com vosaltres." Com tothom sap, l’adolescència és una etapa turbulenta. Als seus 16 anys, l’Enzo, el protagonista de la pel·lícula homònima de Robin Campillo amb què s'ha inaugurat la 57a Quinzena dels Cineastes del 78è Festival de Canes, no n'és l'excepció, i els seus pares, com tants altres, intenten adaptar-se com poden a una situació tan volàtil com incomprensible.

Així, la pel·lícula se submergeix en una història aparentment molt senzilla, sota el sol de juny al sud de França. Les cigales canten, les piscines conviden a fer-se una capbussada i la vida sembla plàcida. Però per a l’Enzo (la revelació Eloy Pohu), que fa malabars entre una família burgesa i afectuosa i la duresa de la feina en una obra de construcció a la qual li ha portat el seu rebuig cap al sistema escolar tradicional, no hi ha res clar. I són justament aquestes subtileses les que el cineasta francès explora amb mestria, en acceptar dirigir —amb el seu estil propi—, en un bell homenatge i gest d'amistat, el llargmetratge que no va poder acabar el difunt Laurent Cantet, a qui va acompanyar durant gairebé tota la seva carrera com a coguionista i muntador (especialment a La clase, guanyadora de la Palma d'Or el 2008).

“Un noi de 16 anys s'està ofegant davant dels nostres ulls i no fem res per posar-hi remei!” El pare de l'Enzo, professor interpretat per l'italià Pierfrancesco Favino, pateix profundament la decisió del seu fill d'abandonar els estudis tradicionals ("no vull estudiar, vull treballar, no tornaré mai a l'escola") i, per tant, renunciar a un futur més d'acord amb la seva classe social. La mare, enginyera (Élodie Bouchez), intenta suavitzar les tensions. L’Enzo, per la seva banda, fa amistat a l'obra amb el Vlad (Maksym Slivinskyi), un obrer ucraïnès de 25 anys que ha vingut a França a guanyar diners, però que comença a qüestionar-se la seva relació amb el seu país en guerra. Aquesta proximitat precipita una sèrie d'esdeveniments per a l’Enzo, que no amaga res i desitja prendre les seves pròpies decisions, tot i que en realitat —i és totalment comprensible a la seva edat— "encara no coneix gaire bé el món on viu"…

Amb una gran subtilesa narrativa (el guió està signat per Laurent Cantet, Robin Campillo i Gilles Marchand), Enzo ofereix als seus quatre excel·lents intèrprets principals un terreny fèrtil per desplegar matisos, i tot això emmarcat en una posada en escena elegant i orgànica. A través d'una sèrie de petites pinzellades, la pel·lícula construeix la seva trama al voltant del delicat límit entre el realisme social i el melodrama existencialista i familiar, en una atmosfera lluminosa i amb una humanitat senzilla i continguda que ret homenatge al cineasta de gran talent, modèstia i bondat que va ser Laurent Cantet.                                                                    

Fabien Lemercier - cineuropa.org