29/05/2024 - CANES 2024: L'entranyable cinta d'animació de Gints Zilbalodis, sobre un gat negre després d'una inundació catastròfica, és una de les joies de la selecció de Canes d'aquest any

Han hagut de passar més de 25 anys des d’El zapato, el drama de Laila Pakalnina, perquè Letònia aconsegueixi un altre lloc a la selecció oficial del Festival de Canes, però aquesta llarga espera s'ha vist finalment recompensada gràcies a Flow, un mundo que salvar, el segon llargmetratge de Gints Zilbalodis, que s'ha estrenat a la secció Un Certain Regard del certamen francès.

La història d'aquesta bella pel·lícula d'animació, escrita pel director juntament amb el talentós cineasta Matīss Kaža, és tan senzilla com captivadora. El món sembla que arriba a la seva fi, o com a mínim això intuïm en adonar-nos que la humanitat i la civilització han estat aniquilades. Els vestigis de la presència humana encara són visibles, però els animals i la natura tornen a dominar el planeta. Després d’una gran inundació, seguim un bonic gat negre —temorós però carismàtic i adorable— que troba refugi en un vaixell poblat per diverses espècies. Després d’escapar de la catàstrofe, aquest grup d’animals tan poc convencional forma un equip, emprèn un llarg viatge a través de paisatges místics que han quedat completament submergits i s'enfronta als perills associats a la necessitat d’adaptar-se a aquest nou món.

El primer que ve a la ment en veure la pel·lícula és Stray, un joc d'aventures produït per Annapurna Interactive i llançat l'any passat, i no és estrany que associem la pel·lícula al joc, ja que en aquell, un gat de carrer deambula per un món postapocalíptic distòpic. Però, a Flow no hi ha robots, hi ha molt poca malenconia i la totalitat de la paleta de colors és molt més brillant —per no dir molt més esperançadora— que el generalitzat ambient ombrívol i lúgubre que impera en el joc d'Annapurna.

Dit això, l'agradable aspecte visual no implica necessàriament que la narrativa hagi de ser edulcorada. Al contrari, Flow, un mundo que salvar és una commovedora i absorbent obra sense diàlegs, però carregada de conflictes i enfrontaments. La majoria sorgeixen com a conseqüència de les dificultats a què s'enfronten els animals, que confien en els seus instints i adopten comportaments propis —almenys en part— dels humans.

Per si no fos prou, el nostre gat negre també recorre un interessant arc narratiu, ja que la seva relació amb el món canvia per complet gràcies als seus nous amics. Això sorgeix de forma natural, i no hi ha dubte que no deu haver estat feina fàcil reflectir aquest tipus de desenvolupament en un personatge d'una història en què no hi ha diàlegs.

A més, el paisatge sonor sembla real i convincent en cada detall (des del so ambient fins als roncs i miols de l'adorable gat), i la banda sonora és envoltant i majestuosa. Des del punt de vista estètic, la imatge és un festí per als ulls i aprofita al màxim la gran pantalla. I, com no podia ser d’altra manera, l'animació és fluida i està ben elaborada.

Es pot afirmar amb total seguretat i sense pèls a la llengua que Flow és la veritable joia oculta del Festival de Canes d'aquest any. I és que es tracta d’una història “humana” que resulta commovedora i entendridora, a més de tocar la fibra sensible tant de nens com d'adults. Té potencial per vendre's a tot el món, i potser marcarà l'inici d'un nou capítol per a l’animació europea.

Davide Abbatescianni- cineuropa.org