15/09/2025 - Agnieszka Holland dirigeix ​​un biopic poc tradicional sobre Kafka liderat per un inquiet Idan Wess i intenta enfrontar-se al seu llegat més enllà de les paraules

"La proporció de paraules escrites per Franz Kafka respecte a les escrites sobre ell és ara d'una a deu milions", comenta un guia turístic al museu de Praga dedicat al famós autor txec de llengua alemanya, en l'insòlit homenatge que li dedica la cineasta Agnieszka Holland, Franz Kafka. Després de l’estrena mundial a la secció Special Presentations del Festival de Toronto, aquest biopic no cronològic, escrit per Marek Epstein (qui també va signar el guió de Charlatan, dirigida per Holland el 2020), aviat competirà per la Conquilla d'Or a Sant Sebastià. L'aclamada cineasta polonesa utilitza la forma per dissipar precisament el mite i la reescriptura que han configurat la imatge de Kafka, substituint el surrealisme i la foscor estereotípics per una sensació inusual, a vegades fins i tot despreocupada.

Al lector mitjà que no coneix Kafka probablement li soni La metamorfosi (potser fins i tot el dibuix de l'escarabat panxa enlaire de Rich Johnson, que apareix en moltes edicions de la novel·la), però l'home en si continua sent un misteri. Afortunadament, no necessitem saber-ne res per endavant, ni tampoc si realment era així. En comptes d’això, tenim la magnífica interpretació de l'actor alemany de 28 anys Idan Weiss, que encarna el Franz com un home angoixat, combinant tics nerviosos i esclats de riure inquietants per crear una imatge captivadora del personatge. Tot i ser admirat pels altres, és sens dubte el que desentona entre la seva germana Ottla (Katharina Stark), la seva antiga promesa Felice (Carol Schuler) i el seu amic i futur editor Max Brod (Sebastian Schwarz). Tots ells es dirigeixen a la càmera en algun moment per narrar la història de l'autor, de manera que Holland ens recorda que aquesta és una versió del Franz explicada per altres persones.

Assistim principalment a la vida adulta del Franz, relatada mitjançant una sèrie de moments memorables que ens permeten comprendre ràpidament qui és. Exigeix ​​amb arrogància que un home sense llar li torni el canvi després de donar-li una moneda, esclata en un riure incontrolable en veure una cosa absurda que ningú més podria percebre i esbossa un somriure forçat davant les ganyotes de l'elit de Praga durant la seva lectura en viu d'una escena brutal d’En la colonia penitenciaria. La resta de la pel·lícula està embastada a través d'una sèrie de decisions cinematogràfiques pseudoexperimentals (recolzades en la direcció de fotografia de Tomasz Naumiuk), com els personatges secundaris que trenquen la quarta paret, alguns zooms sobtats intercalats i certs collages visuals. Franz Kafka mai no és avorrida (i possiblement tampoc “kafkiana”), però aquesta barreja de recursos deixa els espectadors preguntant-se quins són els motius darrere d'aquesta selecció, més enllà del simple intent de desmuntar una certa imatge de l'autor.

Holland incorpora un nombre sorprenentment elevat d'escenes que intenten fer justícia al seu llegat (o, més aviat, a la part que s’ha comercialitzat), recorrent al present per mostrar fragments del Museu Kafka, records turístics i guies que ofereixen una visió general de la seva vida. En fer-ho, assenyala repetidament que, per més que intentem arribar a la veritat sobre l'home, només podem intentar reconstruir-la frenèticament en el millor dels casos, o deixar que sigui monetitzada en el pitjor. Franz Kafka emergeix com un divertit intent de trencar aquest marc monolític al voltant de l'autor txec, però mai no resulta tan subversiva com pretén.          

Olivia Popp - cineuropa.org