La pel·lícula de Judith Colell per fer-nos reflexionar sobre el present

[...] La nova pel·lícula de la directora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, arriba sota el títol de Frontera. La història segueix un grup de persones d'un poble fronterer dels Pirineus que s'arrisquen en plena Segona Guerra Mundial a ajudar a travessar la frontera els jueus perseguits per la repressió nazi. La complicada tasca acaba per debilitar la vida de Manel Grau, el funcionari encarregat del pas duaner, que amb certes ferides sense curar, queda atrapat en la disjuntiva en què es converteix amb el temps aquesta tasca.

El món rural com a escenari de Frontera    
L'elecció del poble no és fútil, el poble es troba a la província de Lleida, fronterer amb la cadena muntanyosa que separa Espanya de França. Durant la gravació de la pel·lícula, un rodatge que va durar sis setmanes, es van prendre zones de la comarca del Pallars i territoris limítrofs amb Barcelona, que van ser testimonis de la creació de Frontera. El repartiment, format per una gran majoria de catalanoparlants, a excepció del basc Asier Etxeandía, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, desenvolupa la pel·lícula en dos idiomes, sent el català el predominant, com una forma de reflectir les expressions i dites populars del poble.

La pel·lícula de Colell realitza una oda a la cultura dels pobles rurals que van acabar molt afectats pel franquisme. L'escenari on es desenvolupa la pel·lícula, un poble dels Pirineus reflecteix cadascuna de les ideologies i tots tenen alguna cosa en comú: durant aquests anys han perdut alguna cosa. La història ens permet conèixer la humanitat darrere de cadascun dels personatges i les raons del seu posicionament en un moment que predominava l'interès per la bona convivència entre els habitants.

La gran gesta plena de riscos
D'aquestes discordances silencioses neix el desig d'ajudar els jueus a esquivar la frontera en un moment de control ferri dels passos fronterers. Manel Grau (Miki Esparbé) i la seva dona, la Mercè (María Rodríguez Soto) al costat de la Juliana (Bruna Cusí), una dona del poble, acaben participant en aquesta aventura plena de riscos i pors per les possibles sancions que l'acció comportaria. Amb certs personatges en contra seva, com l'alcalde del poble (Jordi Sánchez), sembla inevitable que a mesura que avança la pel·lícula es torna cada vegada més sagnant i violenta, adoptant la categoria de thriller. Això es reflecteix en el pla que comença a mostrar les seves debilitats, convertint-se en una càrrega personal per a cadascun dels personatges, que acaben sent blancs fàcils als quals apuntar.

A Frontera es desafia constantment l'ordre establert i s'incita a fer-ho. La pel·lícula no evita mostrar les conseqüències d'aquests actes, al contrari, les exposa, reconeix les fissures del pla i deixa veure que, encara que les possibilitats d'un final feliç són escasses, encara existeixen. És una pel·lícula que combina molt bé aspectes històrics, una guerra civil finalitzada tot just quatre anys abans que ha transformat completament un país i està molt lluny de ser superada, juntament amb una avançada Segona Guerra Mundial en ple apogeu nazi amb una rígida oposició vers la població jueva que es veu obligada a abandonar els seus països d'origen per sobreviure i escapar del jou del nazisme. Dues realitats que van coexistir, però que apareixen poques vegades unides en una pel·lícula que recorda la vulnerabilitat humana.

Una pel·lícula que reflexiona sobre el present
 [...] L’any 2025 conclourà amb una pel·lícula, que emmarcada en un context bèl·lic de fa uns 80 anys, segueix ressonant-li a la població avui per la situació geopolítica esquitxada de diversos conflictes arreu del món.

Lluny de ser un tema gastat, les pel·lícules ambientades en les dues guerres mundials mostren que les conseqüències de la guerra no són alienes actualment, i Judith Colell juntament amb els guionistes Miguel Ibáñez Monroy i Gerard Giménez Forner l’agafen per fer-nos reflexionar sobre el futur després d'un conflicte d'aquestes magnituds que implosionen sobre la població.

Angélica Ramos - 22minutoscon.com