Muntanyes basques, segle XVII. En plena caça de bruixes, la Kattalin fuig del seu marit i abandona el mas en mig de la nit. Perduda en la negror del bosc, sent una presència que la persegueix. En el seu camí, topa amb tres dones que, mentre renten la roba al costat del riu, comparteixen contes de por i xerrameques del poble. Sorprenentment, la Kattalin s'acabarà convertint en part d'aquestes mateixes històries.
Crítica:
"Fascinant": La pel·lícula de fantasia ambientada al segle XVII que ha conquistat la crítica de cinema
Després dels èxits d'Errementari (El herrero y el diablo) i Irati, Paul Urkijo Alijo conquista Sitges amb el seu encantador i aplaudit conte de bruixes basques.
L'encantadorament boirós Festival de Sitges ha estat el marc ideal per a la presentació mundial de la nova pel·lícula de Paul Urkijo Alijo, el realitzador que, després de jugar amb dimonis a Errementari (El herrero y el diablo) (2017) i lluitar contra Carlemany a Irati (2022), ha decidit resguardar-se al fosc bosc de les muntanyes d'Euskal Herria per explicar-nos un fascinant conte de bruixes amb Gaua.
Amb Yune Nogueiras com a Kattalin, la soferta protagonista, aquesta col·lecció d'historietes creuades ens porta a un senzill poblet que, en ple segle XVII, ha rebut la visita d'uns inquisidors que no han trigat a pertorbar la pau dels seus veïns, clergue volent. Per sort per a pagans en general, i mala gent de bona voluntat en particular, una imparable tríada composta per Elena Irureta, Ane Gabaraín i Iñake Irastorza protegirà els secrets de la nit mentre serveix de narradora omniscient.
L'opressió i la por aviat es descobreixen com els antagonistes de Gaua, una faula sobre la necessitat de lluitar per la llibertat i l'amor amb totes les armes que ens ofereix la natura, abraçant l'irresistible poder d'unes bruixes euskaldunes que reclamen la pantalla per a elles i que, precisament per això, es troben a faltar en segons quins segments d'aquest encantador viatge.
Akelarre (Pablo Agüero, 2020) no va ser un miratge, les amants de la foscor sempre han habitat el nord de la península i, encara que no hàgim de creure en elles ni negar en veu alta la seva existència, és un plaer tornar a veure com la gran pantalla es converteix en el mirall on veure reflectit unmón amb el qual tenim malsons des que el primer home va tenir por de la primera dona.
Per a les de la nit i els seus humils i entregats serfs
El millor: submergir-se al bosc basc envoltat de bruixes ara és possible.
El pitjor: que el públic reticent als contes no s'atreveixi a sortir en la foscor.
