Després de crear el caos, Arthur Fleck ha estat internat a Arkham en espera de judici pels seus crims com a Joker. Mentre brega amb la seva doble identitat, l’Arthur no només topa amb l'amor veritable, sinó que també descobreix la música que sempre ha estat dins seu. Seqüela de Joker (2019). (FilmAffinity)
Crítica:
Un enlluernador musical que no segueix els esquemes de les pel·lícules de superherois
El Festival de Venècia 2024 ha estat l'escenari de l'esperada presentació de Joker: Folie à Deux, la seqüela de Joker (2019), dirigida per Todd Phillips i protagonitzada per Joaquin Phoenix i Lady Gaga. Lluny de conformar-se a repetir la fórmula que va portar la primera pel·lícula a l'èxit, Phillips s'atreveix a anar més enllà, transformant l'obscur relat del malvat en un musical que desconcertarà i fascinarà a parts iguals. Aquesta pel·lícula no només trenca les convencions del cinema de superherois, sinó que redefineix el que podem esperar d'una seqüela.
Joaquin Phoenix i Lady Gaga: una parella que brilla a la gran pantalla
Phoenix torna com a Arthur Fleck, ara completament transformat en el Joker. Però aquesta vegada no està sol en el seu descens a la bogeria. Lady Gaga s'uneix a l'elenc com a Harley Quinn, aportant una energia vibrant i una veu poderosa que complementa perfectament la intensitat de Phoenix. Junts s'embarquen en una història que, més enllà de la violència i la desesperació, troba moments de bellesa a través de la música.
L'art de cantar i ballar al mig del caos
Un dels aspectes més sorprenents de Joker: Folie à Deux és la seva naturalesa com a musical. Phoenix, que ja va demostrar la seva habilitat per transmetre emocions complexes a Joker, porta la seva interpretació a un nou nivell, utilitzant el cant com un vehicle per expressar la vulnerabilitat i la fúria del seu personatge. En un número especialment memorable, Phoenix interpreta una versió punyent de For Once in My Life de Stevie Wonder, sense escenografia elaborada ni trucs de càmera. Només és ell, la seva veu, i la càmera, capturant la cruesa i la desesperança d'un home atrapat en un món que no comprèn.
Lady Gaga, per part seva, no es queda enrere. La seva interpretació de That's Entertainment mentre es dirigeix als tribunals ressona amb una barreja de desafiament i tristesa, encapsulant la dualitat del seu personatge: una dona que troba en el caos la seva única forma d'amor i expressió.
Un thriller psicològic que trenca expectatives
Joker: Folie à Deux no és només un musical; és també un thriller psicològic que desafia les expectatives dels que esperaven una simple continuació de Joker. La trama comença on la primera pel·lícula va acabar, amb Arthur Fleck esperant judici pels seus crims. Tot i això, la història aviat es desvia cap a territoris inesperats, especialment amb la introducció del personatge de Harley Quinn.
La relació entre Arthur i Harley es converteix en el cor de la pel·lícula. És un romanç recargolat i destructiu, que es desenvolupa en un món on la realitat i la fantasia s'entrellacen constantment. Els números musicals serveixen per il·lustrar aquest vincle, com quan la parella canta Bewitched (Bothered and Bewildered), una balada que captura a la perfecció la seva relació d'amor i destrucció mútua.
Phillips maneja amb mestria la frontera entre la realitat i la fantasia, prenent inspiració de les obres del dramaturg britànic Dennis Potter, conegut per sèries com Pennies from Heaven i The Singing Detective. Com en aquestes sèries, els personatges de Joker: Folie à Deux expressen les seves emocions més profundes a través de cançons, difuminant les línies entre realitat i imaginació.
Una seqüela que desafia les convencions
Joker: Folie à Deux és una pel·lícula que no tem desafiar les expectatives. En combinar elements de musical amb un thriller psicològic i un comentari social mordaç, Todd Phillips ha creat una seqüela que és tan provocadora com l'original, però amb una profunditat emocional i artística encara més gran.
L'exit més impressionant de la pel·lícula és potser la capacitat per humanitzar el Joker. A través de la música i les relacions, veiem Arthur Fleck no només com un dolent, sinó com un home ferit i vulnerable, atrapat en un món que l'ha traït. Aquesta complexitat és el que eleva Joker: Folie à Deux per sobre de moltes altres pel·lícules de superherois, convertint-la en una obra que ressona molt després que la música hagi acabat.
