És l'hora punta de dinar a The Grill, un parany per a turistes de Nova York que atén milers de clients un divendres normal com avui. Han desaparegut diners de la caixa i tots els treballadors estan sent interrogats. La majoria són immigrants il·legals i lluiten per defensar la seva feina. (Avalon)
Crítica:
“La cocina”... entrant per la porta de darrere
Mojados
Així es denominen els mexicans i, en general, tots els migrants il·legals d’Amèrica Central o d’Amèrica del Sud que han creuat la frontera de manera irregular. L'expressió al·ludeix a la cruïlla de Rio Bravo. En els moments de tensió, entre ells mateixos s'insulten usant aquest terme.
Homes i dones valents que a La cocina (2024) demostren com és de dur deixar enrere tot el que s'estima per anar a buscar una vida millor, un somni. Corren el risc que els vingui a sobre tots els seus records, per això han de seguir buscant aquest somni, aquesta promesa.
Un carreró brut, fosc, on no s'atreveix a visitar ni el més mínim raig de sol, és el pati d'esbarjo on fer una cigarreta i xerrar, encara que sigui envoltats d'escombraries. Les escombraries produïdes per un monstruós gegant anomenat Nova York. Un gegant com molts altres al món que engoleixen als més desafavorits.
New York, New York
Que la ciutat dels gratacels, la de la Llibertat il·luminada per una torxa, ha expulsat l'any passat més de 19.000 immigrants és un fet. Les agències de viatge van comprar els passatges aeris amb destinació a 10 estats més del país.
Per això, La cocina (2024) és una barreja de realisme i ficció, de comèdia i de tragèdia, com la vida mateixa. En blanc i negre, aquesta quarta pel·lícula d'Alonso Ruizpalacios està basada en l'obra de teatre d'Arnold Wesker. Una part rodada, els exteriors, a Nova York i la cuina completament equipada, en uns estudis de Ciutat de Mèxic.
El poder de l'amor
Dins d’aquest sòrdid ambient, a vegades caòtic, una indòmita passió creix entre dos d'aquests personatges. S'aferraran a aquest amor que els pugui salvar de tanta falsedat i abusos per part d'un sistema que només valora els diners.
A La cocina (2024), el protagonista, el Pedro (Raúl Briones), representa un tipus d'home que no es permet mostrar qualsevol emoció que denoti debilitat. És un líder amb premisses tòxiques que ha de canviar. Seguirà endavant encara que això signifiqui el seu propi final tràgic, i acabarà fent mal a altres persones i a si mateix.
Per a la Carol (Rooney Mara) tampoc la seva vida és fàcil. El seu passat de dona víctima de maltractaments físics per part del seu marit, la convertirà en algú que reprimeix els seus sentiments. Es debatrà entre continuar amb aquesta forma de vida sense al·licients o començar alguna cosa nova però incerta.
Conclusió de 'La cocina (2024)'
La cocina (2024), no és només una pel·lícula, sinó una crítica social amb un missatge potent davant del que s'està vivint: la crisi de valors i d'humanitat que pateix el món sencer. En certa manera, és una mena d'al·legat a les injustícies que es donen per sabudes, sense cap revocació.